Mati Segura
74 Articles
0 Comentaris
Terrassa, 1962. Psicòloga. Col·labora com terapeuta sexual i de parella a Oncolliga (Fundació lliga oncològica contra el càncer) i a la Fundació Galatea com a psicòloga de suport per a professionals de la Salut.
Quan parlar català és clau per la salut mental
He llegit al diari Ara aquesta notícia: “Després de patir una crisi suïcida, el febrer del 2024 una pacient va ser derivada de la sanitat pública a l’Hospital de Dia del...
Quan la tristesa no té causa
La història del que passa abans de tornar a sentir-se viu.
Us estimo molt, perquè m’heu salvat la vida. Em seria molt senzill entrar en el sentimentalisme i dir que és el...
Gelosia, violència i responsabilitat mediàtica
Escric aquest article després de llegir a l’Ara l’article «Quin cinisme, Sandra Barneda» de Mònica Planas Callol, un text que em va despertar la curiositat sobre què era exactament el programa...
“Digues-me què he de fer per no tenir ansietat”
Fa anys que faig aquest ofici, i encara avui em costa d’acceptar la inquietud que em genera aquell moment en què, no han passat ni dos minuts d’haver començat la teràpia,...
L’entorn resta callat
Tinc la sensació que ni tan sols tinc dret a escriure sobre aquest tema, perquè l’Eva Piquer, en el seu darrer llibre Difamació, ja ha exposat amb una claredat difícil d’igualar...
“Ens barallem per ximpleries”: el mite de les baralles petites quan el problema és...
“És que no ens sabem comunicar” “És que ens enfadem per ximpleries” Aquestes són les frases estrella que moltes parelles deixen anar quan arriben a teràpia. Les diuen com qui confessa...
Difamació: sense veu a l’espai públic deixem de ser humans
Quan l’enveja no es reconeix i s’amaga, sovint es transforma en ressentiment. El ressentiment és profundament destructiu. No és odi cap a l’altre, però si es donen les condicions adequades pot...
Quan poses la clau al pany
Ningú no maltracta el primer dia. Ni el segon, ni el tercer. Les relacions abusives no comencen amb cops, ni tan sols amb crits, sinó amb encanteris. Si el primer dia...
El deure invisible de morir
Només és un pensament, un d’aquells que s’insinuen quan tothom calla i escolta. No sé si sabré dir-lo bé. Sovint, quan ho intento, tinc la sensació que les paraules no em...
Tothom sap dir no… però dir-ho de debò fa por
Volem aprendre a dir NO. Cerquem manuals, consells, comptes d’Instagram, fórmules perfectes… Intentem aplicar-les i, quan no funcionen, busquem una altra, pensant que el problema és nostre.
Dir NO gairebé mai és...




















