Inici Authors Articles de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

114 Articles 0 Comentaris
Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951). Dissenyadora d’exlibris i escriptora. Formació artística i humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat una cinquantena de llibres entre assaigs, novel·les curtes, narracions, llibres de viatges, biografies, memòries, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles d’opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme.

La gran pregunta

Fa uns dies vaig veure una entrevista en un programa de televisió local. Em va atrapar l’atenció. Els entrevistats eren un jove que fa una colla d’anys que és un germà...

La unitat no és uniformitat

Ara que els daus ja estan tirats al tauler, ara que ja sabem amb què se les haurà de veure l’independentisme com a opció política en el futur, caldran reflexions en...

Ítaca i l’altre

Aquelles llengües que sempre maldiuen, han afirmat que a la manifestació de la Diada de l’11 de Setembre érem quatre gats, que l’independentisme ha punxat. Abans d’avançar en el discurs, cal...

Retrobar la veu

L’any 2017 l’escriptor suec d’origen grec, Theodor Kallifatides (Molai, Grècia, 1938), va publicar el llibre Una altra vida, encara, que l’any 2020 va publicar Galàxia Gutenberg en la traducció del grec...

Art, coneixement i política

Hi ha qui proclama que els artistes -i els escriptors, és clar- no s’han de posar en política. Ens hem fet un tip de dir, fins i tot els que diuen...

Redescobriment de Jordi Pere Cerdà

In memoriam d’Àlex Susanna Jordi Pere Cerdà és el pseudònim d’Antoni Cayrol, un poeta, narrador, dramaturg, etnòleg i promotor cultural a la Catalunya Nord. Nascut l’any 1920 a la població de Sallagosa,...

El primer vestit de bany

Ara que és temps de platges, piscines i banys als rius, vet aquí un record del meu primer vestit de bany. Encara sento la calidesa del somriure en el meu rostre...

El koan de Carles Puigdemont

Sovint ens quedem en l’anècdota. Fer un pas més en que és evident, en el que és previsible, ens porta a comprendre amb més perspectiva i profunditat el valor de l’audàcia,...

Derelictes del surrealisme en algunes poètiques actuals

Sense identitat de sentit no hi ha comunicació i les paraules són efectivament sols paraules, o més ben dit pellofes de paraules de les quals ha desaparegut la substància comunicativa. JOAN...

La catalanofòbia que no cessa

Com la vida, que és ondulant, com deia l’assagista Michel de Montaigne, els conflictes no resolts, com diu també la psicologia, emergeixen de tant en tant fins que no es cauteritzen....