Vicenç Pedret
Barcelona, 1963. Fill i net de vidriers, es dedica professionalment a fer botelletes per a la indústria de la perfumeria. Enginyer per l'IQS i amb dos màsters (un a l'IESE i l'altre en filosofia i estudis clàssics a la UB). Va ser secretari general de la FNEC. Actualment, en l'ostracisme polític. Amb quatre amics exiliats, va fundar El Matí.
La insuportable presència de Mazón
Mazón ha dimitit. Per fi. M’ho he pensat molt abans d’escriure sobre Mazón. El desastre de les vides segades a la terrible tarda del 29 d’octubre de l’any passat fa que...
El meu Antich
Mai se m’hagués passat pel cap fer un article sobre el Pepe Antich. Pot semblar una mica impúdic parlar del teu editor quan escrius en un diari. Però, per si no...
Estimats per Déu
Mentre la Maria del Mar Albajar, abadessa de Sant Benet de Montserrat, ens anava explicant la seva experiència benedictina a la seu de la comunitat cristiana de l’IQS, me la mirava...
La felicitat merescuda de Junqueras
Escric aquest article el diumenge després de veure com l’Oriol retornava a la presidència d’ERC després d’un pols llarg i duríssim. M’havia promès no tornar a parlar de política durant un...
Fer llenya del mirall trencat d’ERC
He de reconèixer que l’al·legat antijunquerista de l’Èrika Casajoana de fa pocs dies, aquí a El Matí, escrit amb tanta determinació com bona prosa, no sé si tindrà resposta per part...
De ferides i cicatrius
Un gran amic i millor comunicador, en Ferran Ramon, ens parlava en el seu “cafè de la setmana” sobre les cicatrius de la vida. En aquests cafè-correus, en Ferran ens deixa...
El bon humor, les vacances i la mandra
L’única cosa que realment és important quan prens la decisió esperada d’anar de vacances és la necessitat innegociable de tornar de bon humor. Si no ets capaç de regenerar tota l’epidermis...
Amics, enemics i companys de partit
El més amarg dels calzes és el que et toca beure quan et sens traït i abandonat pels qui han estat els teus principals companys de lluites, i de partit. Perquè...
Temps de Pau i Treva
Si tal i com diu la llegenda no escrita dels catalans tenim el pacte en l’ADN, ara és el moment de demostrar-ho. Si dels darrers anys convulsos alguna cosa ha quedat...
Les comparses del Conseller Elena
Tenir amics més que un privilegi és una necessitat. No en feu mai la llista perquè no te cap sentit enumerar el que no és pot comptar amb els dits. Dels...
