Yves Sauvingac
Llicenciat en Dret Civil i Doctor en Dret Canònic. Estudis de periodisme a l´antiga Escola de Periodisme de Barcelona -dècada dels anys 50-. Estudis de Dret Internacional a Amsterdam i Den Haag. Ha viscut molts anys a Itàlia, Holanda, Bèlgica i Alemanya. Col·laborador de la revista quadrimestral "Temes d´Avui". Pensionista actualment.
El cultiu enlairador de les arts i la bellesa (III)
Lexperiència del que és bell, del que és autènticament bell, del que no és efímer ni superficial, no és accessori o una cosa secundària en la recerca del sentit i de la felicitat.
El cultiu enlairador de les arts. (II)
Lart no només civilitza la vida cultural, sinó que eleva lintellecte i mou la voluntat cap a la perfecció personal.
El cultiu enlairador de les arts (I)
No he tingut mai cap maldecap que no shagi dissipat amb una hora de lectura. (Montesquieu)
Joan Carrera i Planas: un dels qui ens han precedit.
Joan Carrera fou home integrador, culte, bon comunicador, excellent i compromès pastor, promotor diniciatives diverses en els àmbits eclesials.
Dret dels pobles i de les nacions a lautodeterminació
La nació té un dret fonamental a lexistència, a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual.
Alguns dels nostres escriptors: la vida i la mort: Joan Sales (II)
I la glòria de debò, quina seria? La guerra i lamor; matar i el contrari! No nhi ha daltra! (d Incerta glòria, de Joan Sales)
Alguns dels nostres escriptors: la vida i la mort: Joan Vinyoli (I)
Le dernier acte est sanglant, quelque belle que soit la comedie en tout le reste. (Pascal)
Els nostres morts
Cadascú els tenia a dintre, els nostres morts, i si en parlàvem amb tristesa era per lenyorament de no veurels de tant de temps, com es parla dels qui són lluny i no poden tornar encara (Folch i Camarasa)
Pas del temps (i IV): La brevetat de la vida.
"Si comptem només els anys, aleshores el temps ens sembla breu - deia Plini el Jove -, però si valorem els esdeveniments, els mateixos anys ens poden semblar un segle".
Pas del temps (III): Foren els temps passats millors?
"Et trobes homes que murmuren del seu temps i que asseguren que els bons temps foren els dels seus pares" (Agustí d'Hipona).
