Badalona és uns ciutat tan propera a Barcelona que pot dir-se que un no sap on comença una i s’acaba l’altra. Anys enrere només coneixia Badalona pel nom, fins que una cosina s’hi va casar i va començar d’ensenyar-me els racons badalonins. Actualment a una neta meva van matricular-la al Conservatori Municipal de Música i des de llavors he freqüentat sovint el municipi, tan quan té una audició com quan tinc ganes de passar una estona amb ella. A mi, potser perquè vaig néixer en una vila de muntanya les poblacions amb mar sempre m’han fascinat.
M’agrada sentir l’olor de iode i sal que desprenen les vies properes a la platja. El carrer del Mar, zona de vianants, es troba farcit de botigues, les mateixes que pots trobar en un lloc cèntric de Barcelona. Al final, en una reduïda plaça l’ajuntament, una mica encongit o asfixiat, que mira indiferent els vianants de diverses races que transiten o s’asseuen a prendre el sol en els bancs. Cada vegada que hi passo em commou una placa posada als peus d’un xiprer que recorda les víctimes del terrorisme a Madrid l´11 de març de 2004.
Badalona és una de les ciutats més antigues de Catalunya, només a 10 km de la capital, i és la tercera en número d’habitants. El nucli edificat als voltants de l’església de Stª Maria se’l coneix com “Dalt la Vila” mentre que a l’eix format per la “Riera del Canyet” i “La Plana del Corb” els burgesos van edificar-hi fàbriques i habitatges semblants a l’eixample de Barcelona.
L’any 1978 Joan Manel Serrat va composar el pasodoble “Que bonita es Badalona” i Manolo Escobar, que va residir uns anys a la ciutat, també va retre homenatge a la seva ciutat d’adopció.
El Museu és un edifici modern que no desentona amb les altres construccions que l’envolten. Porta a terme excavacions arqueològiques i en el subsòl es poden visitar les termes, un dels conjunts arqueològics de la època romana més importants de Catalunya.
Té un dels més complerts hospitals de Catalunya, el Germans Trias i Pujol, anomenat Can Ruti, on els investigadors desenvolupen una labor científica amb nous descobriments per la medicina actual.
Un dels esports favorits dels badalonins és el basquet. Estimen a l’equip i sofreixen amb les derrotes. Crec que els ciutadans de naixement porten el basquet a la sang i s’exalten amb les victòries tal com un barceloní pot fer-ho amb el Barça de futbol.
A Badalona arriba el metro al centre de la ciutat i quasi no has de caminar per entrar en a l’atractiu carrer del Mar i centre neuràlgic de la població.
M’encanta perdre’m per aquests carrers bulliciosos i arribar a la Rambla amb palmeres, amb cafeteries, amb el mar al seu costat que suaument va acaronant la sorra de la platja. Han remodelat l’estació de la RENFE on circula el primer tren d´Espanya, Barcelona_Mataró i miro el mar gran, immens i la seva remor em porta de dolços records a somnis incomplerts i m’adono dels innumerables habitatges construïts de nou prop dels mar i mentre pujo al tren penso amb la cançó de Serrat i com la vida continua.
