Tina Cantó

Arraulida en un racó de terra fosca,

veig la magnitud de tot l’univers,

i la petitesa de l’ésser que no escolta

i que voldria ensenyar-li en aquest vers.

Junts redreçarem nostre destí

Volia veure tot el que guardaven els baguls empolsinats

No hi ha la ratlla que separa l’infinit

La vida és feta de moments d’encanteri

Penso que és molt trist fer-se gran i no poder subsistir.

L’estàtua de Colom, per mi, és entranyable.

Queda molt per descobrir i tinc recança

No hi ha res que em faci més mal que un infant dissortat