Nit

La nit va arribant lentament,

la llum, amb la fosca es confon,

s’albira un cel color d’argent

les tenebres escurcen el món.

El bestiar alegrava el prat,

omplint de sons l’aire mut,

però quan el dia ha passat

tot resta en silenci i quietud.

A l’estable tot és harmonia,

olor d’herba i alè de cavall,

la foscor envaeix l’establia

mentre el sol s’amaga a la vall.

Atenta la guineu avança

a la captura d’un ratolí,

mentre el mussol s’atansa,

vol per ell el mateix botí.

El fred abraça, crema i cou

durant les llargues nit al ras,

però el sol cada dia es commou

i surt i surt per apagar el glaç.