Un trosset d’ànima voldria mostrar-vos
on hi tinc guardats records i pensaments,
el meu neguit és gran per explicar-vos
que en el meu cor ressonen mil laments.
Si podés plorar en silenci tot el que he perdut
seria un riu de llàgrimes que s’escampen
perquè la vida és quasi eterna solitud
entre invisibles reixes que t’atrapen.
El desengany de l’amic que t’ha deixat,
els que tant estimaves ja no hi són
trobes el remordiment per un pecat
quan els ulls es neguen a trobar el son
He vist però el cel coronat de brillants,
i han il·luminat la meva consciència,
puntets de llum que afalaguen molts instants
i on recolzar una llarga vivència.
He mirat encisada el riu d’argent
amb aigües pures, netes, cristal·lines
entenent que en el més profund pensament
hi ha alegries, i penes envoltades de teranyines.
Un trosset d’ànima us he ensenyat
queda molt per descobrir i tinc recança
no puc explicar ara tota la veritat
perquè el meu cor es trencaria d’enyorança.
