Ets un riu planer, amb aigua calma, petit,

amb caball minso, lent i sinuós.

Els peixos neden, s’acosta la nit,

guanya el silenci, molt silenciós.

 

L’arbreda mou la seva ombra i t’acarona

i vora teu els joncs s’emmirallen en l’aigua clara,

uns pardals beuen i senten l’aroma

de l’espígol que difumina arreu la tramuntana.

 

Quan el silenci es fa amo de la naturalesa

i la lluna va tornant el riu d’argent

t’adones que el murmuri de l’aigua és bellesa

i sents que es renova el teu pensament.

 

T’asseus en una pedra vora la riba

i veus un cel tan gran i infinit,

la terra s’escurça, es concentra la vida

i no despertarà fins que l’alba faci el primer crit.

 

Estic sola, no necessito companyia

m’acompanyen el soroll del riu, un cel estrellat

i trobo aquella pau que voldria cada dia

i que em dona força si estic cansat.

 

La vida és feta de moments d’encanteri

de coses petites que et donen felicitat

i no sabem ni com s’acabarà el misteri

és un cadenat tancat dins d’un reixat.