Després de 7 anys, tots tornàvem a seure a la mateixa taula. Textualment, la mateixa taula. Durant aquests set anys molts llogaters van menjar en aquesta taula, però ara, tornàvem a viure en aquell pis on havíem celebrat tants dinars familiars. I tots menjàvem junts, una altra vegada, a la mateixa taula de vidre. Va ser bonic quan recordàvem moments d’abans, i la família s’adonava d’objectes o quadres nous, i recordaven objectes antics. Era un moment de joia, de comunicació, i potser de conciliació.
Va ser un moment màgic. No em podia creure que, ni que fos per una única vegada, tornàvem a estar junts, i amb més membres de la família, els petits de casa, que no havien estat mai en aquell pis. Trobàvem a faltar, més que mai, el pare i la mare. Tantes i tantes vegades havia demanat al cel si aquest moment podia arribar. A l’univers, només ho has de demanar. I ell ja se n’encarregarà i t’ho portarà.
La videotrucada de la meva filla, des de Zürich, no em podia fer més feliç. Els pares estem bé si els nostres fills ho estan. La vaig veure bé, però un xic enyorada, potser perquè estàvem tots reunits i ella estava a més de mil quilòmetres de distància. Les nostres ànimes, però, estaven en comunió. Compartíem la videotrucada tots plegats, i el meu cor bategava d’alegria en veure que tota la família estava interessada pel que explicaven ella i la seva parella. Era una manera de posar-nos al dia de tants i tants mesos sense saber de les nostres vides.
L’espineta al cor que havia tingut clavada durant tant temps va desaparèixer, i ja no em quedava cap cicatriu. Aquella trobada, va ser un bàlsam per a l’ànima. No sé si amb els anys, si no hi ha més contacte, aquesta espineta tornarà a néixer, però avui per avui, l’espineta és fora i l’ànima està sanada. Amb aquesta trobada, la meva família sap que poden comptar amb mi per tot el que necessitin i, m’imagino que a l’inrevés, també.
Tot i que sé que va ser una trobada puntual i no pas recurrent, em va curar l’esperit. Només saber que les persones de sang saben on m’ubico, em va sanar. I ara encara més, que he après a meditar que, per cert, ajuda a tenir més autoconsciència, i a enfocar-te en el present.
El pare i la mare, des del cel, ho devien celebrar, brindant amb alegria que la família, ni que sigui per un dia, s’havia tornat a ajuntar.
