Mario Vargas Llosa, el flamant premi Nobel de literatura d´enguany, és peruà i nacionalitzat espanyol; va intentar sense èxit ésser el president del seu país i, derrotat per Fujimori, va exilar-se.
Vargas Llosa va viure uns anys a Barcelona, en el meu barri, Sarrià. Mai vam coincidir pel carrer doncs la seva figura alta no m’hauria passat desapercebuda. En canvi, sovint em creuava amb una altra escriptor nostre. Josep Vicenç Foix, el poeta pastisser amb botiga a la Plaça de Sarrià i al carrer Major. El Sr. Foix va tenir molts anys de vida i el trobaves sovint passejant amb un bastó a la mà. La seva figura senyorial imposava.
El premi Nobel de literatura no ha arribat mai, malauradament i no per manca de mèrits, a escriptors de llengua catalana però si als de llengua castellana com Echegaray, G. Mistral, J. Benavente, J.R. Jimenez, M. A. Asturies, O. Paz. P. Neruda, Cela, Garcia Márquez i per últim Vargas Llosa.
La llengua castellana té molts més parlants i uns quants estats al darrera que vetllen per la seva difusió. A la nostra, més minoritària i desvalguda, se li fa més difícil obtenir el tan preuat guardó.
Vargas Llosa va viure cinc anys a Barcelona, on de la mà de l´editor Carlos Barral va publicar la seva primera novel·la “La ciudad y los perros”.
L’agent literària Carme Balcells, persona intuïtiva, va animar a l’escriptor a continuar aquí la tasca iniciada. Entre nosaltres Vargas Llosa va veure el naixement de la seva obra més important. La seva filla Morgana, coneguda fotògrafa, va veure la llum en una clínica barcelonesa.
Dos premis Nobel, Gabriel Garcia Márquez i Mario Vargas Llosa van deixar-se seduir per la nostra ciutat, residint-hi uns quants anys.
Anys enrere, Barcelona era per molts escriptors llatinoamericans el lloc ideal per exercir la seva professió. A més dels dos premis Nobel, va instal·lar-s’hi José Donoso i sovint ens visitaven Manuel Puig, Jorge Edwards, Néstor Sánchez i Isabel Allende, atrets per l’agent literària Carme Balcells.
A Vargas Llosa ja no li atreu Barcelona. Portat per altres idees no deixa en bon lloc la nostra ciutat. La veu provinciana i bruta. Actualment dóna classes en una prestigiosa universitat nord-americana. És premi Cervantes, Príncep D´Asturies, el Pen/Nabokov, Grinzane Cavour i finalment el més important de la literatura universal, premi Nobel.
A Barcelona i Catalunya hi conviuen un bon grapat d’escriptors en llengua catalana i en altres llengües. Alguna cosa devem tenir. No ens han faltat ni falten plomes mereixedores de guardons literaris internacionals. Caldria pensar que ens ha faltat fins ara per assolir-los, que han fet alguns per negar-nos-els i treballar perquè l’excel·lència i el prestigi de Catalunya i els seus intel·lectuals siguin coneguts i ens acompanyin.
