En els darrers dies hem assistit a coses que creiem impensables. Senyores protestant amb safates d’argent, una altra acompanyada d’una assistent que era la que colpejava una olla, un senyor colpejant senyals de trànsit amb un pal de golf, un senyor protestant amb un megàfon dalt d’un descapotable conduït per un treballador seu. Tot això en fase 0 en meitat d’un decret d’alarma en el que no es pot eixir al carrer si no es estrictament necessari.
Es el què es denomina la Caye-borroka. Per favor, que no decaiga l’humor mai.
Més enllà de qualificar si aquestes manifestacions reclamen drets o privilegis jo em vull detindre en la seua pertinença en aquests moments. Per què el seu dret de manifestació xoca brutalment amb el meu dret a la salut. I quin dels dos preval?
Al ser aprovat el decret d’alarma es va establir que els moviments dels ciutadans i residents a l’estat espanyol es limitaven en fer la compra, anar a treballar als llocs imprescindibles i si hi havia alguna emergència. Es va limitar el dret de circulació lliurement pel territori però no es va prohibir cap dret. Perquè l’estat d’alarma és el menys restrictiu de drets.
I ahí es quan entra en acció tot el que està passant ara. Manifestacions ‘espontànies’ de gent que camina en cercles per un barri determinat de cada ciutat, que diuen que mantenen la distància de seguretat amb la policia per allí i que veiem a les imatges amb impotència perquè fa res, per eixir a comprar un pot de nocilla suposava multa assegurada.
Primer de tot, per poder fer una manifestació a aquest estat, és necessària la comunicació prèvia, que no autorització, a l’autoritat competent, què és Delegació de Govern. Aquesta només pot prohibir-la si veu cap motiu (que hi haja dos manifestacions amb el mateix recorregut, que supose un perill per a l’ordre públic).
Aquestes decisions s’han recurrit als Tribunals Superiors de Justícia de Madrid, Andalusia, Catalunya, Castella i Lleó, Extremadura i Galícia, que han avalat el criteri de prevalència del dret a la salut pel risc de contagi front al dret constitucional de reunió i manifestació. Per contra els TSJ d’Aragó i Navarra si han permés una caravana de cotxes i una concentració denominada ‘estatica’
I el motiu que s’ha donat és que no es pot mantindre la distància de seguretat per evitar la propagació del virus, per la qual cosa prevalia el dret a la salut de la totalitat de la gent al dret a la manifestació d’un número concret de persones.
Tot i això, les decisions d’aquests tribunals semblen contradictòries entre si, perquè unes audiències estimen que aquest ‘estat d’alarma’ no prohibeix aquests drets, el TSJ d’Aragó deia «sols és possible la suspensió de drets en cas d’estat d’excepció» i que l’estat d’alarma derivat d’una «crisi sanitària» no necessàriament «serà suficient per justificar una suspensió» d’eixe dret fonamental. El TSJ de Navarra recordava que en estat d’alarma no es pot suprimir cap dret fonamental.
En el mateix sentit es manifesta la Fiscalia. Pedro Crespo, fiscal del Tribunal Suprem ha enviat unes directrius a la resta de fiscals per recordar-los que l’estat d’alarma no empara per si mateix la suspensió del dret de reunió i manifestació però si que es pot vore afectat i limitat el seu exercici per raons de protecció a la salut pública front al risc de contagi.
I el que tots esperàvem, perquè es l’autoritat última, el Tribunal Constitucional va confirmar la decisió del TSJ de Galícia, que denegava la possibilitat de fer una manifestació. Deia així el tribunal «La pandemia que sufre España por el coronavirus justifica que se pueda restringir el derecho de reunión y manifestación, ya que sobre ellos prima el derecho a la vida, sobre todo al encontrase España en una situación de «máximo contagio» y a que no existen plenas garantías de seguridad de que no se producirán nuevos contagios». Por ello, prohibir la manifestación guarda una relación «lógica y de necesidad evidente con la de evitar la propagación de una enfermedad grave, cuyo contagio masivo puede llevar al colapso de los servicios públicos sanitarias».
És a dir, la negativa a fer manifestacions no obeïx al que està permés en alarma o no, sinó a la necessitat d’evitar la difusió de la pandèmia amb els possibles contagis i morts, perquè preval el dret a la salut i integritat front al de manifestació.
I que passarà en les següents fases? Doncs tenim l’exemple d’Extremadura, ja en Fase 1. Allí, el TSJ va denegar l’autorització per fer una concentració en Mérida en base als següents motius. «La Fase 1 en la que nos encontramos no significa que el riesgo de contagio no exista y que no deban adoptarse todas las medidas necesarias para garantizar la seguridad de los intervinientes en la manifestación» así como de transeúntes y agentes de Policía Nacional y Local que velarían por la seguridad.»
En conclusió, tot i que el dret de manifestació NO està prohibit o constrenyit en estat d’alarma, el fet de convocar-les suposa un perill per a la salut pública al no poder controlar la transmissibilitat del virus. Per la qual cosa els tribunals aboguen per fer prevaldre en aquests moments el dret a la salut general per damunt del dret de manifestació.
És evident que per a un sector de la societat prevalen els seus drets per damunt dels de la resta, i per això ixen al carrer per demanar la dimissió d’un govern sense voler entendre què és un perill escampar un virus que a hores d’ara no està ni controlat ni fluix.
I encara tindran valor de tirar culpes al nostre 8M.
