Els catalans som aquells que sempre tendim a pensar que alguna cosa negativa està per venir. Buscant treus peus al gat i fregant-nos els ulls davant tot un país orgullós de si mateix i que és capaç de remoure-ho tot per trobar solucions i millores. Sí, estem contents però sempre hi ha aquell dubte de que no ho hem fet prou bé. Cosa molt típica del català que ha picat pedra durant tota la vida o durant tres cents anys, que és més o menys el mateix.
El que, entre tots, vam fer ahir és una punyetera barbaritat i si ho hagués fet algun altre país europeu, ara tots ens meravellaríem davant la seva persistència davant les dificultats i com són capaços de moure’s d’una manera tan massiva. Catalunya sempre s’havia quedat a casa, sempre s’havia conformat en el que no tenia fins que s’ha adonat que qui verdaderament mana és el poble. Potser sí que les coses estan canviant.
Quan el president de la Generalitat va convocar aquest procés participatiu, tothom (també els d’aquí), el va titllar d’un partit de costellada, de solters contra casats, que no tenia cap validesa i que Artur Mas s’havia tret de la màniga per no quedar com un fracassat. Per ser una cosa sense cap sentit ni valor, no ha anat gens malament. Ahir es va demostrar que ell no estava tan equivocat i que sovint no es pot estar tan capficat en només una via de sortida. A vegades, s’han de fer voltes i més voltes per arribar al destí final.
Encara que a alguns no els agradi, Catalunya té un líder que independentment de les seves idees polítiques té la capacitat de moure a tot un país i la gent se’l creu. Encara que en unes futures eleccions, no n’acabi sortint victoriós per la inestabilitat que hi ha al seu propi partit, és de justícia dir que Artur Mas s’ha guanyat el dret per seguir liderant-nos tot i tenir la seva pròpia gent en contra. La gent d’aquí.
Ser lliures també vol dir que a dia d’avui deixi d’importar-nos el que es diu des de Madrid. Han de vendre el seu discurs i tot el que no sigui condemnar el 9N seria una sorpresa majúscula. També gràcies a ells aquest procés va molt bé i no s’arronsa. A Madrid saben perfectament què passa a Catalunya i poden seguir venent tant fum com vulguin però també saben que tenen un problema greu.
Les revolucions no s’aturen amb mentides, ni amb calúmnies, ni amb mala fe. No quan nosaltres hem fet el possible i fins i tot l’impossible per respectar un estat que no ens vol, ens fa mal i ens obliga, per pura dignitat, a construir el nostre camí que tindrà totes les dificultats que us ho pugueu imaginar.
Benvinguts al divorci.
