Aquest 9 de novembre ha esdevingut una jornada de reivindicació massiva. A diferència de totes les altres mobilitzacions, aquest cop hem comptat amb un cert suport institucional i amb la participació de molts dels detractors de la independència que han pogut votar altres opcions. Es tractava, no només de fer evident que l’independentisme és el moviment amb més alta capacitat de mobilització de la societat catalana, sinó que a Catalunya s’estan posant en dubte drets bàsics com ara la llibertat d’expressió i és per això que molts dels unionistes demòcrates també s’han mobilitzat. Malgrat totes les pressions i amenaces vam anar a votar i arreu del món deu sobtar molt que ciutadans occidentals en ple segle XXI desafiïn en massa i amb total tranquil·litat el seu Estat. Destaca, a més, la gran participació de gent gran que, a diferència d’Escòcia, està al costat del jovent amb la reivindicació de la independència de Catalunya. Tot plegat és un fet històric que pot suposar un punt d’inflexió, que hem fet possible gràcies a la fermesa de tots plegats, però encara no hem acabat la feina. Continuem dins d’una situació de màxima transcendència i és evident que hi ha un punt de desconcert. Els diversos partits catalanistes han apuntat que cal avançar cap a unes eleccions plebiscitàries, però arribar fins a aquest punt no serà un camí fàcil. Ahir a la nit el president Mas feia referències a la unitat en la seva valoració dels resultats del procés participatiu. Al marge d’un concepte vacu i indefinit, s’han de perfilar els objectius que volem assolir a partir d’ara perquè sinó apareixeran les disputes que tant ens avergonyeixen. Quan els termes no queden clars és quan arriben les decepcions i els conflictes. Cal que els partits abandonin tota ambigüitat, encara que sigui a risc de fracturar-se internament. És evident que aquests mateixos partits sempre actuen en interès propi, i és demanar molt esperar que facin una altra cosa. El que és necessari és que entenguin que el seu interès propi passa per escoltar la ciutadania que, un cop més, ha parlat clar i ha demostrat que no té por de res.
