El Genial és un restaurant que alhora compta amb una galeria d’art, i que no sé fins a quin punt funciona així, com a sala d’exposicions, però en tot cas aquest concepte no molesta gens i el que importa és la seva cuina. El Genial és la confirmació que a Sabadell ja hi podem menjar una cuina sòbria, sense pompositat, elegant, tradicional però evolucionada, sense fer el ridícul.
És una cuina molt ben posada, que sap de què parla i t’ho explica clar, contundent, sense donar voltes en ella mateixa i sense les carantoines que sol fer últimament la cuina tradicional intentant innovar amb estupideses que gairebé mai funcionen. El Jordi Ferrúz, que n’és el xef i que anteriorment havia estat el segon de l’Artur Martínez –Capritx- tot i que ell dirigia l’Obac, restaurant de l’hotel La Mola ja desaparegut i absorbit per la cadena Hilton, té el do de convertir la cuina més convencional en art.
-“El meu restaurant preferit és el Gresca.”
Aquest noi sap del què parla. Allà on acaba el Genial comença el Gresca. Vull dir que el Jordi treballa amb la cuina catalana, la mima, l’estudia, la fa com la feia l’àvia i encabat li posa el seu segell, li dóna el toc que la desmarca de la recepta original del llibre i la fa volar una mica més amunt. Bé, si aquesta volada l’elevem a sublimitat tenim el Gresca. Hi ha sempre la intel·ligència com a fil conductor d’un restaurant i el que el Jordi està practicant s’enfila a aquesta intel·ligència que el Gresca proposa.
Val a dir que el restaurant té una gran capacitat d’aforament i omple cada dia. És el que permet que rutlli la cosa però alhora és el que frena l’enginy del Jordi. L’evolució d’aquest noi podria ser gegantina si es centrés en explotar la seva part més creativa, respectant els límits que ja respecta, però cal treure un menú diari i no podem fer experiments que sí que podríem fer si no hi hagués el volum de clientela que hi ha.
És bo que comencem a veure que hi ha vida més enllà de Ferran Adrià. Que la cuina moderna no ha de perquè tirar per aquest estil seu: podem elevar la gastronomia a genialitat sense haver de recórrer el camí que ell ha recorregut. El Genial n’és la prova. Volem menjar cuina tradicional, passada pel sedàs de la intel·ligència, i volem que sigui aquest gust original i exacte que tenen les mandonguilles amb sípia, o el secret ibèric amb una crema de moniato i vainilla molt encertada. Les inesperades patates braves, que conserven la pell i són tallades amb aquesta clàssica forma de mitja lluna. Salsa a banda: una de sofregit de tomàquet i pebrot picant i una altra d’alls confitats. També tenim el remenat d’ou, ceba i patata, on la clara queda feta, gruixuda, agradable al paladar, i el rovell amoroseix la totalitat del plat, encabat una salsa d’escamarlans amb l’escamarlà al capdamunt per posar-hi intenció.
Les racions estan pensades per compartir, per poder provar una mica de tot, encara que hi ha plats que es tornen difícils alhora de voler-los repartir entre els comensals. Però és una bona idea, és de fet la millor idea per descobrir un restaurant. Que les racions et semblin minses però que la cosa no pari. Que hi hagi ara això i ara allò i el cuiner pugui esplaiar-se explicant-te el seu conte, el seu ideari gastronòmic i el seu amor per la seva carta.
Tinc la sensació que el restaurant, que fa poc que ha obert, està encara lluny de les seves possibilitats totals, compta amb un potencial per explotar molt interessant i el temps dirà fins on pot arribar.
És una molt bona notícia que Sabadell tingui per fi una cuina d’ordre, de les persones normals, que no volem ser estafats per qualsevol cosa que en diuen innovació i és un fracàs i un insult al paladar. És una molt bona notícia que el Jordi ens doni de menjar d’una forma neta i endreçada, conservant el gust de cada aliment i donant contundència al conjunt. Benvingut, Genial.
Genial. 937 272 088
Carrer de l’Escola Industrial, 24. Sabadell.
Preu mig sense vi: 30€
