Al diari Avui feien una entrevista al senyor Oriol Bohigas, icona de la pijoprogressia caducada del país. El nostre gran artista deia textualment parlant de la Sagrada Família: “Un desastre absolut. Un insult a Gaudí. Un disbarat artístic. S’han complert totes les males prediccions que vam fer fa anys. Et diria que totes i moltes més. És pitjor del que ens havíem imaginat, d’un mal gust evident. I el pitjor de tot és que Barcelona s’ha desprestigiat amb aquest objecte ridícul. Representava que era una ciutat progressista i es farà famosa per tot el contrari, per ser la més carca d’Europa”. Al mateix article, el nostre heroi cultural lloa el turisme d’esparracs i borratxera de la ciutat. “Gens, no li veig res de negatiu. Si embruten, que l’Ajuntament netegi més”.
Aquest articulista, Pere de Solana, que escriu en una secció anomenada “ A caldo” intentant fer honor a aquest títol, és un aprenent al costat d’aquest suposat prohom de la intel·lectualitat catalana.
Em dona la sensació que el senyor Bohigas emet la seva opinió sobre el temple de la Sagrada Família a partir d’un evident prejudici ideològic. Es delata quan barreja la seva opinió artística sobre el monument amb la consideració de Barcelona com a ciutat progressista o carca. Jo, creient que dubta però que no ha patit cap trauma amb la religió de petit, els he de dir que si la Sagrada Família es construís amb diners públics, seria el primer en queixar-me. És més, aquest temple m’agrada de fora (també les escultures) i especialment de dins, tot i que continuo pensant que no hi ha cap obra humana comparable amb les belleses que ens ofereix la mateixa naturalesa. Fins i tot els he de confessar que, sense atrevir-me a dir-ho públicament, moltes vegades m’he preguntat si n’hi havia per tant com per ser un dels edificis més visitats del món. I aquesta fal·lera d’orientals fent cua sempre.
Però un ha de ser més modest. I si el visita tanta gent deu ser per alguna cosa. I si ja forma part de la imatge de la ciutat i tothom identifica Barcelona amb Gaudí, i proporciona atractiu, visites i ingressos als barcelonins, per quin motiu ho critica el senyor Bohigas? En nom de qui parla quan diu en plural que és pitjor del que s’haurien imaginat?. Diu que és un insult a Gaudí. És que el senyor Bohigas hauria continuat les obres d’una altre manera? Òbviament no. Hauria preferit deixar-lo inacabat per poder visitar-ne només unes parets plenes d’heures. Com una muralla romana, admirant la seva bellesa sempre i quant estigui acotada al passat d’una civilització vençuda pel progrés que ells, en plural, els pijoprogres, encarnen. Però aquesta hauria estat la voluntat de Gaudí? Ningú fa un projecte per deixar-lo a mitges. Les seves declaracions sí semblen un insult al famós arquitecte.
Al senyor Bohigas no li agrada aquest “objecte ridícul”. Em pregunto què troba ridícul: el projecte, la pedra o l´ús religiós, no únic, que té? Em sembla que fonamentalment no li agrada l’ús religiós que té. I és que a aquest perfil de personatges pseudoprogres els supera veure materialitzades i expressades en un edifici en construcció unes idees religioses que sempre han combatut.
Repeteixo, no defensaria ni un euro de diner públic per la Sagrada Família. Penso que també des del punt de vista religiós podríem trobar a Jesús més aviat passejant pel Raval o dins d’una modesta església abans que segrestat en una gran basílica o catedral. Però aquest és un debat que afecta als catòlics no al senyor Bohigas. La Sagrada Família ha esdevingut un monument que traspassa la originaria funció religiosa i només la ceguera i encarcarament mental d’alguns pseudointel.lectuals com Bohigas explica la seva visceral oposició.
Contrasta l’actitud exigent i crítica amb aquest internacionalment conegut monument amb la laxitud i tolerància que al mateix article mosta el senyor Bohigas, còmode resident del Raval barceloní, amb el turisme d’esparracs i borratxera. I és que ell mateix es retrata. Els successors dels hipòcrites defensors de la llei que Jesús expulsava del temple no són altres que els hipòcrites pseudointel.lectuals defensors d’un fals progressisme arnat i caducat, presidits actualment per aquest senyor.
