Crit

Marxes,
delerós de les seves passes,
reseguint el perfum,
l´onada que t´esclata al pit.
Rotund i esquinçat,
vaixell fantasma,
sempre portaràs el teu plany
a les venes.
El matí,
ple de rosada
serà l´epíleg inexorable
dels teus udols.