“Life is like a box of chocolates, you never know what you’re gonna get”. Qui no recorda alguna vegada aquesta frase de Forrest Gump. És tan certa!. Mai saps que et passarà demà i sense previ avis un dia quan pensaves que eres tu qui triava els bombons, de sobte, et toca tastar-ne un que no l’esperaves, i, de nou, t’adones que mai estàs de tornada de tot i, al temps, la teua capacitat de sorpresa et fa sentir que estàs viva.
Sabeu com comença aquesta película? Segur! Sona de fons el tema principal, molt fluixet, mentre una ploma blanca i lleugera sobrevola el cel i, molt poc a poc, va baixant fins arribar als peus de Tom Hanks que l’agafa com si fos un tresor i la guarda entre les fulles d’un llibre. És un trajecte curt igual que el meu pas per “El matí digital” que amb aquestes lletres arriba a la seua fi.
Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de formar part d’aquest projecte. He de confesar que “El Matí” crea addicció i estic enganxada. Ara ja no puc prescindir de la columna de Pere Solana, la de Miquel Colomer o Pere Navalles ni tampoc de la de Anna Punsoda o Mercè Escarrà, entre d’altres. I, fins i tot, jo que no sóc futbolera segueixo el Gol Sud de Joan Capdevila, a qui li desitge una ràpida recuperació.
No puc acabar sense agrair a les persones que m’han llegit la seua atenció i dir-los que seguiré al meu bloc. Tinc la tinta en vena i ara ja no puc parar d’escriure. I a tots dir-vos que si algun dia el vent de Llevant vos toca la pell, segurament, serè jo que des del Sud vos envie un somriure i una aclucada d’ull.
