La vida és un cicle, que es repeteix any rere any, com ho mostra el calendari, que ens recorda periòdicament les mateixes coses. En les condicions de la nostra existència humana tenim com a element nuclear la reiteració, com passa amb les estacions de l’any, condició aquesta imposada per la naturalesa.
Amb el calendari torna la mateixa litúrgia. La religiosa, que ens recorda la bondat de la vida transcendent, i la cívica, expressada en festes, celebracions, donatius, regals. Per tant, encara que es repeteixin cada any, les Festes de Nadal, per exemple, ens proporcionen l’oportunitat d’apel·lar a la sinceritat, al bon humor, a la festa com a donació als altres, a la valoració del que cadascú és per damunt del que té o representa. Crec que la reiteració periòdica de Festes i celebracions presenta una gran utilitat en la nostra societat actual caracteritzada per uns excessos que cal reconduir encara que sigui per uns dies. Per a mi alguns d’aquests excessos actuals són la prepotència, l’autocomplaença, la soberbia, l’egoisme, el sectarisme i altres actituds que practiquen sovint fins i tot aquells que s’autoproclamen progressistes.
Reconduir actituds com aquestes no es tan sols útil; és una necessitat per tothom que comparteixi uns principis i valors ètics fonamentals de la vida, com ara valorar més la persona concreta , en tota la seva complexitat i contradiccions, en les seves necessitats i preocupacions, compartir el temps i les experiències, estimar més. I La humilitat! Cada vegada m’agrada més la humilitat, l’actitud de servei als altres, l’intent de comprendre l’altre en tota la seva dimensió material i espiritual, el diàleg veritable,….és assolir la difícil senzillesa que deien alguns clàssics.
Encara no s’ha aconseguit plenament el canvi d’actituds en les persones. Potser tampoc les noves generacions aconseguiran reeixir en aquest objectiu tan important. Però el calendari i la litúrgia ens recorda, periòdicament, quin és el camí a seguir en la nostra lluita: construir una comunitat d’homes i dones irrepetibles, plenament lliures, profundament feliços, en la que es realitzi algun dia la civilització de l’amor.
