Un dia d’aquests farà un any que Pilar Rahola va començar a seguir, de ben a prop, al candidat convergent Artur Mas. Ja s’havia conegut per la premsa que la popularíssima periodista badalonina havia estat escollida per emular, i traslladar a la petita política catalana, la brillant crònica que Yasmina Reza va fer de l’arribada a la Presidència de la República del candidat Sarkozy, a “L’alba el capvespre o la nit” (Ed. Empúries), i aquell vespre a la Nit del Pensament de la CatDem era el primer papalloneig de Rahola darrera el candidat.
El resulta ha esdevingut tot un èxit de ventes, estable a la llista dels més venuts a les llibreries catalanes. Jo l’he llegit no fa pas gaire, i he de dir que m’ha entusiasmat: Lluny de ser una biografia a l’ús d’un personatge de qui tothom (propis i aliens) creuen saber-ho tot sense que mai ens ho hagin explicat, és la impressió d’un polític clau i de l’ésser que hi ha al seu darrera. Si, com sembla, Mas està cridat a ser el proper president de la Generalitat, cal dir que el perfil que en traça Rahola és l’òptim, el necessari ,per a un país al que no li calen ni poetes ni herois, sinó bons governants amb un fons de valors.
La llàstima és que sobre un retrat tan ben perfilat – sense necessitat d’artificis, de pólvora ni d’efectes, sense voler convertir el llibre en una vida de sant – se senti, durant alguns passatges importants, la veu indiscreta i tronant de la seva autora. És evident que és una obra personalíssima d’una autora popular i acostumada a la polèmica però, pel meu gust, desvirtuen l’obra final les seves innecessàries acotacions plenes de les seves filies i, sobretot, fòbies.
Com a curiositat, em permeto confessar que vaig ser present en dos dels esdeveniments narrats a “L’ombra del Rei Artur”: Primer, a l’acte de la CatDem on, com dèiem, va començar tot, i alhora, en la trobada amb joves amb Artur Mas i on sembla que, d’alguna manera, li vam trencar els esquemes preconcebuts a una Rahola que, evidentment, va donar i crear joc i de la que encara es recorda algun comentari al seu més pur estil.
