Si amb 3 o 4 dies d’entrenament juguem així de sueltus al Tottenham, que encara la busquen i que només s’han redimit amb el golet de cap in extremis, amb un garbuix de veterans, de nous i de novíssims que en Pep es deu haver aclarit però jo no, vol dir que les vacances no han desconnectat l’equip, i em confirma la teoria que això de “necessito desconnectar” és de dèbils que han sucumbit a la propaganda de can Marsans.
Bojan, coronant amb murrieria la reedició de l’immens slàlom de Touré a la final de la copa ens ha vingut a explicar que malgrat els canvis l’esperit roman intacte: joc obert, ofensiu, i no donar-ne cap per verda.
Caldrà tot l’esforç, caldrà tota la il·lusió, caldrà no oblidar en cap moment que els ull de tot el mon estan posats sobre el joc dels catalans que van vestits de blau i grana. Wembley ha estat un bonic lloc per a recordar-ho. Malgrat els canvis, bons presagis. Auguri, Barça!
