Perquè hauries de somriure’m
antic vent, cançó tranquil.la?
Si fossis cos, portaries aquell vestit
sublim, per despullar-te?
Si fossis esperit, voldries el poema
suau, per recordar-me?
Però ets cançó.
Per això cantes encara,
fins que l’ànima et sobrevisqui,
per deixar només pols damunt la terra?
Perquè hauries de somriure’m
antic vent, cançó tranquil.la?
