El destí del Brasil acaba de fer un gir de 180 graus, un gir clarament cap a la foscor.
La victòria de Jair Bolsonaro és el clar exemple de la irrupció de l’extrema dreta al món, com ja vam comentar fa un parell de setmanes en l’article “L’extrema dreta de camisa i corbata“, on analitzàvem l’extrema dreta actual.
Jair Bolsonaro es va imposar diumenge passat amb un 55,1 % dels vots, mentre que el candidat de l’esquerra, Fernando Haddad, en va obtenir el 44,9%.
Com ha passat Brasil d’un govern d’esquerres a un d’extrema dreta? És una de les grans preguntes que es fa el món sencer i són moltes les respostes que hi podem donar.
D’una banda, els casos de corrupció d’expresidents de l’esquerra, castigats amb la destitució de Dilma Rousseff i penalment amb l’empresonament a Lula Da Silva, han estat claus perquè hi hagi aquest gir extrem.
No només això: el poc caràcter en polítiques socials, i sobretot, la falta de seguretat, han fet que el PT (Partit dels Treballadors) caigués en totes les enquestes i, finalment, en les eleccions.
No sempre ha estat així el mal moment de l’esquerra. De fet, fins no fa gaires anys, l’esquerra treballadora va protagonitzar campanyes molt potents a favor dels drets socials i d’erradicar el narcotràfic (malgrat no aconseguir-ho).
Fa uns anys, uns quants membres de les JERC (Jovent Republicà ara) van anar fins al Brasil per conèixer de ben a prop la política del país, més en concret la del PT.
L’Anna Nebreda va ser una de les afortunades a viure aquella experiència i relata el següent:
“En aquell moment, la corrupció estava a l’ordre del dia a tot arreu, a tota la societat en general, era normal”.
“El problema que ha tingut l’esquerra ha estat el no poder fer prou polítiques d’esquerres, més polítiques socials, feministes… malgrat que amb el PT al govern es va modernitzar el país”.
“Això ho ha aprofitat l’extrema dreta, juntament amb els casos penals i de corrupció de l’esquerra, per irrompre de ple als carrers del Brasil”.
Un cúmul de situacions ha fet que la ultradreta hagi acabat governant el país més ric d’Amèrica del Sud.
Es fa estrany que un país amb un alt percentatge de comunitat de color hagi acabat donant suport a un home que va en contra la comunitat negra, a part també d’anar totalment en contra de la comunitat gai i menysprear les dones.
Els casos de jugadors o exjugadors de futbol de color donant suport a un dirigent ultradretà es fa estrany, però potser no tant en veure que gran part d’aquest suport ve de la comunitat negra adinerada.
Jair Bolsonaro ha sabut aprofitar, a part del mal moment de l’esquerra, un dels reptes més urgents al Brasil: la inseguretat. La inseguretat és, sens dubte, el gran problema del Brasil, juntament amb el narcotràfic, dos factors que normalment van de la mà.
Tots aquests fets, entre els quals destaquen el mal moment de l’esquerra i el discurs directe de Bolsonaro, han comportat que finalment l’extrema dreta s’imposi a les eleccions.
A partir d’ara veurem com reaccionen els mercats, la comunitat internacional i, sobretot, com serà el desenvolupament de polítiques extremistes en un dels 10 països més rics del món.
El que queda clar és que l’extrema dreta ha irromput del tot ja no només a Europa, tímidament o moderada, sinó a Amèrica. I amb lletres majúscules.
