Pablo Casado

Benvolgut, o no, Pablo,

Has afirmat, com si fos una filtració de Black Mirror, que “sense el PP Espanya no seria el que ha estat en els últims cinc segles”. Vejam, Pablo, ens van dir que endarreríssim els rellotges una hora, no fins al principi de l’edat moderna. Estem parlant de 1518. El 7 de febrer, Carlos I d’Espanya i V d’Alemanya jurava davant les Corts a Valladolid les lleis de Castella, Rafael i Ticià feien anar com bojos els pinzells i Jordi Hurtado ja feia anys que presentava Saber i guanyar. Siguem una mica més rigorosos amb la Història! I és que des que Esperanza Aguirre va dir que “Espanya és una gran nació amb 3.000 anys d’Història”, un ja no sap què pensar. Una cosa és que el franquisme se m’estigui fent llarg i una altra que hàgim d’imaginar-nos un iber ballant el xotis.

Canviant de tema: s’ha instal·lat en la política (i sobretot en la teva boca) la possibilitat de dir el que a cadascú li surti de les gònades sense por que no sigui cert o que sigui una bajanada de la grandària del tupè de Trump. Es parla de notícies falses, de postveritat, de fact-checking i de tots aquests nous-vells conceptes que defineixen aquests nous-vells temps. I dic nous-vells perquè la propaganda i el populisme existeixen des que el primer nen que va trencar un gerro jugant a futbol on no havia de fer-ho li va carregar el mort al seu germà petit. No obstant això, estem ja sobrepassant els límits del que és la vergonya. Com va afirmar una vegada Bill Maher en el seu programa, “els conservadors governen sense vergonya i els liberals produeixen vergonya sense governar”.

Què diràs ara, Pablo? Que Aznar és un enviat a la Terra i que procedeix d’una civilització extraterrestre molt més intel·ligent que els més intel·ligents dels humans, que podrien haver estat els fundadors del PP el segle XVI? Que antics peperos podrien haver evitat la tragèdia del Titanic però que, malgrat que van cridar “que ens deixin actuar”, no els van deixar fer res? Que hi ha evidències que l’article 155 estava ja escrit en el codi Hammurabi? Espero els propers capítols d’aquest magnífic serial.