Amables i pacients lectors, si esteu en un “sin vivir” des de que ens amenacen amb la suspensió de l’autonomia i voleu saber, tant sí com no, com s’ho faran els poders fàctics de Madrid per intentar portar-ho a terme, tot seguit us faré cinc cèntims de les claus (o no) per suspendre una autonomia. Es tant breu que es pot dividir en 3 passos:
Primer: cerqueu un article de la Constitució Espanyola (CE) que s’ajusti als somnis més humits del centralisme jacobí.
Segons: passeu-vos pel forro de l’americana uns quants articles de la Constitució Espanyola (la mateixa que serveix d’escut i arma llancívola contra els caps dels catalans).
Tercer: activeu els poders de l’estat, tots els que pugueu (Fiscals Generals, ministres diversos, clavegueres ocultes…) i, juntament amb la premsa afí al règim, treballar dur i incansablement en la publicitat de l’amenaça d’emprar aquesta possibilitat.
Si desbrossem el primer punt, veureu que l’article que s’han tret de la màniga és el 155. Però què diu aquest article? Literalment diu:
1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.
Ostic, busco i busco “suspensió de l’autonomia” i no la trobo enlloc d’aquest article, tot i ser un literal força amenaçador…
Parla, aquest article, de complir obligacions que la CE i/o altres lleis imposin; doncs si parlem d’incomplir CE i/o altres lleis, bé que podríem assenyalar al govern central, començant per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (llei orgànica per excel·lència que forma part del bloc de la constitucionalitat!!!) i acabant amb les invasions competencials, que tant calent posa a l’executiu espanyol.
També parla d’un interès general d’Espanya: bé aquí tenim un concepte indeterminat, no definit enlloc i que possiblement hauria de ser definit per algú. La pregunta clau és, per qui? Pel TC? Un Tribunal definint un concepte polític? Renoi, ara sí que arribem al cap del carrer. La barreja absoluta de la divisió de poders de Montesquieu, tot i que el govern Rajoy se’n fa un fart de remenar i mesclar els poders fins a deixar-los indefinits, una mostreta: l’executiu que legisla (a base de decrets lleis); l’executiu que actua de poder judicial, (anul·lant sentències judicials utilitzant la figura obsoleta i absolutista de l’indult); el legislatiu que actua com un corró i utilitza el parlament no per parlar sinó per imposar; els fiscals del poder judicial que actuen com a mà dreta de l’executiu; jutges jutjats per treballar de forma independent; i, la cirereta, un TC que, tot i no formar part, estrictu sensu, del poder judicial, i que s’erigeix com a garant de la Constitució, els seus membres els nomena l’executiu i el legislatiu (aquest últim format per majoria absoluta del mateix partit que l’executiu). Totum revolutum. Com més cosins, més endins!
Però seguim, que n’hi ha més. Aquest article també diu que el que es demanaria, en cas de no ser atès el requeriment previ al President Mas, és el compliment forçós de les obligacions que imposen la CE i/o les lleis vulnerades. Molt bé, i quines obligacions serien aquestes? Tic-tac-tic-tac-tic-tac….estic pensant, eh!!! No m’estresseu!!! Obligacions, obligacions….doncs jo només veig que hi va haver un programa electoral i ara s’està complint…res més. Veig una llei sorgida d’un parlament declarat sobirà, i el compliment d’aquesta llei.
I finalment, diu que per al suposat compliment d’unes suposades obligacions deixades de complir, s’utilitzarien unes amenaçadores “instruccions”; ja se sap que hi ha instruccions que són armes de destrucció massiva!!!
Si seguiu el manual, i ens parem a pensar en el segon punt, veureu que heu de passar-vos pel forro uns quant articles de la pròpia Constitució: quins són? Home, el primer, l’1.1: Espanya es constitueix en un Estat social i “democràtic” de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, la “llibertat”, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
Democràtic, democràcia, demos… paraules alienes a la praxi espanyola. És el dret i l’estat el que ha de ser democràtic, és l’adjectiu democràtic el què defineix el dret i l’estat. No democràcia legal, sinó dret democràtic. Perquè la legalitat canvia amb el temps, la democràcia és un valor que hauria de ser inherent i immutable. Perquè si no és democràcia, serà plutocràcia, o nepotisme, o totalitarisme o una altra cosa. Perquè es pot ser un estat de dret i propugnar legalment el totalitarisme i el pensament únic; totalitarisme legal, això sí!!!
I l’article 9.2, que diu aproximadament que correspon als poder públics promoure les condicions per tal que la “llibertat” i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra (com ser català) siguin reals i efectives; remoure els obstacles i “facilitar la participació en la vida política” (votar, per exemple). Facilitar facilitar, el que es diu facilitar, no seria la paraula que s’adiria a la manera d’actuar de l’executiu espanyol. I la paraula “llibertat”? promoure les condicions per tal que la llibertat sigui real i efectiva: home, si entenem per llibertat deixar sense efecte les condemnes judicials als amiguets via indult i deixar-los en llibertat….sí, sí. Sí que compleixen amb el 9.2.
Anem amb els articles 148 i 149. Els articles 148 i 149, es refereixen a la divisió competencial entre Comunitats Autònomes i estat. Divisió establerta constitucionalment i fons inesgotable de recursos al TC, per invasió comeptencial (com els agrada aquesta parauleta…invasió). Doncs aquests articles (el 148, sobretot) quedarien vulnerats si una competència de Catalunya fos assumida per l’estat, així, perquè ho demana el Senat per majoria absoluta (ostres, quina casualitat, majoria absoluta, just la majoria que té el PP al Senat!!!!). ‘Yo me lo guiso yo me lo como’.
Per tant, per aconseguir arrabassar l’autonomia a Catalunya haurien de violar la pròpia constitució!!!! Pobreta Constitució…manipulada, rebregada, utilitzada i violada.
Bé, aquí acaba el breu manual del bon suspensor d’autonomies. És breu, cert, perquè els orgasmes són així, i és manual, perquè per masturbar-se amb somnis humits no es necessita res més que una mà.
Angelets! Deixeu que segueixin somiant.
