Reductes de saviesa i bon gust. Persones a qui agraïm la influència que, potser sense que elles ho sàpiguen, han tingut i tenen en relació a la manera com veiem i percebem el món i les coses. Les classes que impartiren en el passat i els llibres que han anat publicant. Brins de saviesa i bon gust. Aquests Brins de Literatura Universal, que ha publicat Galàxia Gutenberg i que són una recopilació del que Jordi Llovet ha escrit tots aquests darrers anys al Quadern de El País. Gràcies i gràcies. Moltes gràcies. Tinc gairebé tots aquests articles retallats i desats en carpetes que ocasionalment repasso. I ara hi ha l’aplec d’aquest volum sense preu.
És lògic que una de les seccions que no podia faltar en un llibre com aquest sigui el de l’ensenyament de la literatura. Tema predilecte de l’autor que tingué molta cura, a més, que esdevingués tema predilecte igualment entre els seus deixebles, entre els quals goso comptar-me. I és que avui la literatura ha esdevingut una eina inservible per al millorament moral, estètic i polític de la ciutadania. I així ens van les coses. No sé ben bé qui, però és un fet que hi hagué un moment que algú amb prou poder començà a reduir-la a un esquematisme formal que fa basarda només de pensar-hi. Genette, segurament, i d’altres estructuralistes francesos. I ara costarà molt redreçar-ho tot si és que arriba a ser possible. L’esperança -i ric mentre ho llegeixo i també ara quan ho reprodueixo-, l’esperança és que de la mateixa manera que la cort de Carlemany, en plena barbàrie europea a l’Alta Edat Mitjana, va ser capaç de restaurar el llegat humanístic de Grècia, Roma i el cristianisme, així mateix podem suposar que cap al segle XXV, potser al XXX, les coses es redreçaran i les Humanitats tornaran a posseir el lloc centralíssim en l’educació del ciutadà que havíem tingut fins fa molt pocs decennis. I potser aleshores tornaran les maneres d’una ensenyança més vinculada a la comprensió intel·ligent, moral i política dels textos.
Pel que fa a aquest present on som, el cert és que vivim en l’oblit. En l’oblit que és la literatura allò que ens procura sensacions irreemplaçables que fan que el món real esdevingui més carregat de sentit. Lluny de consistir en un simple afegitó (una assignatura maria, que és el que avui tenim) o una distracció reservada a persones educades, la literatura permet a tothom respondre més bé a la seva vocació d’ésser huma -si és que avui podem encara parlar d’una tal vocació. La literatura com a ajut per al futur estudiant de dret, o de polítiques, o el futur treballador social o practicant de la psicoteràpia, historiador o socióleg. Tornar a tenir professors com Shakespeare i Sófocles, Dostoivski i Proust. Aquesta mena d’ensenyament excepcional que tinguérem i els il·luminats dels departaments d’instrucció pública ara han foragitat dels programes. I tantes coses a aprendre d’aquests professors per part d’un futur metge, per exemple, a banda de les coses més específiques d’aquest seu ofici. Moment d’actuar, per tant. D’actuar amb una gosadia que voreja, pròpiament, el que entenem per una revolució pedagógica, el retorn a maneres d’ensenyança més antigues però més implicades en la sociabilitat i la civilització, que encara és molt lluny en l’horitzó. Tresor de llibre.
Previsió de confinament, aquest estiu. Faré instal·lar, per primera vegada, aire condicionat a casa. No hi haurà migració física després de tants anys. Hi haurà la millor migració. No moure’m.
Espanya ens roba, sí. D’acord. Però potser no cal que ens en queixem tant. Al capdavall, tampoc no fem res per evitar-ho.
www.miquelcolomer.cat
