Si una persona té uns valors diferents dels meus pel que fa a família, gestió de l’economia, educació dels fills, etc. pot ser un molt bon amic, però mai podrà ser una parella de llarga durada
Estem d’acord en el fet que, hem de ser políticament correctes i dir que quan hi ha un conflicte tots dos tenen part de culpa i part de part raó… Que s’ha d’escoltar a les dues parts, que…, que…. Però, realment és així?
Els conflictes, formen part de la vida de la parella (Quin descobriment! Això ja ho sap tothom) i trobareu moltíssimes pàgines web i molts llibres d’autoajuda que us donaran solucions com: escoltar, negociar, dialogar. És clar que sí! Hi ha algú que, a hores d’ara encara no ho sàpiga? Proveu-ho, pregunteu-ho a qui vulgueu. Gairebé, tothom es considera dialogant i respectuós amb les opinions dels altres, per tant, no hi hauria d’haver cap problema en trobar una solució al conflicte que sigui, però una de les realitats de les parelles (una de les realitats de totes les relacions) és que el conflicte és un estat natural. És a dir, el conflicte no és ni bo ni dolent, és inevitable. El que potser no està clar és si tots es poden resoldre.
Quan tenim un conflicte significa que tenim objectius contraposats, és a dir, no volem mateix, així de senill! Si un vol anar de vacances a la platja i l’altre a la muntanya, podem pactar un any a cada lloc i els dos queden més o menys satisfets (perdoneu-me per la senzillesa de l’exemple) però alguns conflictes són excloents, per exemple, un vol tenir fills i l’altre no. No hi ha cap punt entremig, o en tenim o no en tenim.
Es pot viure anys i anys en conflicte, hi ha parelles que arriben a vells i des de molt joves han viscut com gat i gos. Es passen la vida intentant que la que l’altra persona sigui d’una manera que no és i, evidentment, no ho aconsegueixen. De vegades, sembla que hi trobin gust! No és exactament així, el que passa és que, fins i tot, viure en conflicte és una addicció.
És evident que, quan vivim en parella, tots hem de modificar algunes conductes per adaptar-nos a l’altra persona, però, si el que està passant és que, “tu no ets com jo vull que siguis” no se solucionarà mai.
Els conflictes entre dues persones que volen el mateix, que tenen objectius similars, però no es posen d’acord en el camí que han de recórrer per arribar-hi, segur que parlant i dialogant ho podran resoldre, són conflictes que tenen solució, però si el conflicte és que veuen la vida de manera diferent serà molt difícil perquè, probablement, no compateixen els mateixos valors.
Resumin: Si la teva parella i tu no compartiu els mateixos valors i us baralleu, probablement direu: “si ens barallem per ximpleries!” “tenim un problema de comunicació “i potser no es un problema de comunicació, potser és teniu valors o expectatives diferents d’una relació.
