Després d’una setmana del 8 de març seguim visibilitzant la necessitat de defensar cada dia els drets de les dones. El 2020 ha estat un any difícil, però com en tots els anys difícils sempre hi ha esperança. I és en el 2020 que s’han pogut veure diferents fets que donen esperança que els drets de les dones estiguin progressant.
Uns bons exemples són: Escòcia que es va convertir en el primer país a donar accés gratuït i universal a productes menstruals en edificis públics. Kuwait va emetre una nova llei sobre protecció contra la violència domèstica. A Sudan el 86,6% de les dones entre 15 i 49 anys han patit la mutilació genital femenina, finalment s’ha fet la llei per prohibir aquesta pràctica. El gener del 2021, Egipte també va prohibir aquesta pràctica, sent un país on el 90% de les dones entre 15 i 49 anys ho han patit. Cal recordar que a molts països aquesta pràctica segueix sent legal com per exemple a Mali, sent una vulneració dels drets fonamentals de les dones.
Maluradament les desigualtats i sobretot, la violència de gènere tant física com psicològica, segueixen estant molt presents a la vida quotidiana de milions de dones arreu del món, on 1 de cada 4 dones és víctima de violència masclista. La pandèmia causada per la COVID-19 només ha empitjorat aquesta situació, moltes dones s’han vist atrapades amb els seus maltractadors.
Les trucades a línies d’ajuda, com el 016 a Catalunya, es van multiplicar per cinc en alguns països. A més, estudis demostren que per cada 3 mesos de confinament, 15 milions addicionals de dones poden patir violència de gènere.
No parlem només de violències físiques i sexuals, cal recordar les violències psicològiques. El control, la gelosia, el maltractament verbal i la privació de la llibertat són només alguns dels maltractaments psicològics que causen danys emocionals a la víctima, limitant-la, fent-la sentir sense llibertat i fins i tot, en els pitjors casos, aquest maltractament ha provocat el suïcidi de moltes víctimes.
Una de les regions més afectades és Amèrica Llatina. En aquesta regió una dona cada 2 hores és víctima de feminicidi, concretament a Mèxic, l’any 2020 va haver-hi 3.723 morts violentes de dones.
Vivim amb por, amb por de què diran, pensar que no és per tant, que potser ho estem exagerant i fins i tot, moltes vegades pensem que ha sigut culpa nostra perquè ho hem provocat, tant per la nostra forma de vestir, com per altres possibles expressions que hem utilitzat.
Prou de normalitzar fets de violència de gènere, no és normal tenir una constant por de tornar a casa sola i tenir la “sort” d’haver arribat a casa sana i salva. Prou de pensar que la nostra forma de vestir pot ser la causa d’abusos. Prou d’establir uns models patriarcals de quin rol té la dona en els àmbits polítics, econòmics, socials i sobretot, en l’entorn familiar.
Per molt que estiguem progressant en aquest àmbit, la manera de pensar d’un gran nombre de persones segueix sent marcada per una estructura patriarcal del sistema. Cal començar des de l’educació dels més petits als més grans, necessitem canviar la visió del món i veure-la des d’una perspectiva de gènere. És necessari sensibilitzar a la població perquè s’adoni de què pateixen les dones cada dia. A més, cal proporcionar assistència i fer un seguiment de les víctimes per tal d’ajudar-les i evitar que se sentin excloses de la societat.
Encara queda un gran recorregut per poder aconseguir erradicar l’estructura patriarcal de la societat i tota mena de discriminació i violències de gènere. Per això, és important no oblidar que el 8 de març és cada dia, volem la igualtat i l’equitat de gènere cada dia i en tots els espais. Ho aconseguirem!
