Havia de passar tard o d’hora i, al final, està passant. Una premonició feta realitat que fins i tot ha trigat massa a arribar.
Soc a Madrid sortint d’una reunió i amb un dels assistents convenim anar a prendre un cafè per acabar de discutir alguns detalls i deixar embastada la feina per la setmana següent. Som a un carrer cèntric i oferta no ens en falta per triar. La primera opció que ens plantegem és un Starbucks, està a encara no 80 metres d’on som, fa bon dia i decidim acostar-nos-hi. Ple a vessar. Totes les taules pensades per tres o quatre persones ocupades per una o dos persones amb la seva consumició i el seu ordinador portàtil. Sé que tu que m’estàs llegint estàs imaginant clarament el panorama; veus gent de 25 a 35 anys vestits amb roba casual, cascs per escoltar música i got amb el seu nom escrit i un somriure que arreglen els seus Power Points, Excels, Words o Canvas. Decidim buscar una alternativa. A pocs metres trobem un altre bar, molt ben condicionat, amb música ambient agradable, el personal porta un uniforme molt a joc amb els colors corporatius de la marca i els entrepans, pastes i cafès estan molt ben exposats; conviden a ser demanats. Em sorprèn, però, un cartell just al lloc on fas la comanda amb un missatge colpidor “Prohibit fer ús de portàtils a les taules”. M’agradaria dir que quedo parat però m’imagino de seguida els motius. Un cop demanem els nostres cafès no me’n se estar de preguntar-ne el perquè i esbrinar si les meves sospites són certes.
“Ho hem hagut de fer perquè hi ha gent que venia demanava un cafè i s’estava tot el matí a una taula per 4 persones utilitzant el nostre wifi. El problema a més era que ens marxaven clients habituals que venien a esmorzar amb els seus fills o amics perquè no trobaven lloc. Ja no és el que no guanyes, és el que deixes de guanyar.” Bingo.
La competència dels locals destinats a dotar d’infraestructura als nòmades digitals que només necessiten (necessitem!) un ordinador portàtil i un mòdem que proporcioni wifi per treballar ja no només son altres Coworkings, són cafeteries parides per emular models d’experiència americans en què la comoditat i els serveis que s’ofereixen els converteixen en una perfecta oficina per un matí. Per què pagar 30 euros l’hora o comprar un abonament de 50 euros d’un matí si demanant un cafè amb llet d’1,5 euros puc tenir el que necessito? wifi, un lloc on seure i ningú que em molesti… És ideal i molt, moltíssim més barat!
La fórmula és ideal per al nòmada digital però fatal per la cafeteria que erra amb el seu model de negoci. Tenia un professor que quan li feia plantejaments de possibles negocis des de la creativitat desbocada em solia dir “al final Pere, pots innovar i pots intentar que una rodona sembli quadrada però sempre acabarem allà mateix, hi ha dos models de negoci; uns de rotació i els altres de marge, i això que em portes no em queda clar cap a on va”. Frases que queden gravades a foc.
A Starbucks li surt bé, sí, però a Starbucks el cafè amb llet més petit que tenen costa 3,4 euros. 3,4 euros! Per cada client que va a Starbuks es factura més del doble que pel que va a la cafeteria del costat, cada client d’Starbucks val per dos de la cafeteria del costat! Si sumes cost de material i de personal ja que necessites més cafè, més llet i més persones per arribar a facturar donant bon servei a 80 persones que a 40 persones es quan et dones comte, esperem que no massa tard, que has errat amb el model, i fer-ho no és baladí! Errar amb el motor del cotxe te unes implicacions molt més severes que no pas fer-ho amb els seients.
Sé que pensaràs que m’oblido de dir que hi ha qui te més cara que esquena, que algú que pren un cafè i s’hi està dues hores a un bar aprofitant espai, llum, aigua, gas i wifi li hauria de caure la cara de vergonya i segurament tens tota la raó, però cada cop estem més avesats a aquest tipus de fenomen que podríem batejar com “la meva oficina és el món” i no sembla que hagi de canviar, més aviat al revés. El meu consell si mai t’hi trobes és que deixis la pedagogia per les escoles, no t’encoratgis a voler canviar el món en una setmana i mira d’adaptar-te a la realitat enfocant-te en com fer rendible un tipus de consumidor que cada cop va més a l’alça. Pujar preus, delimitar espais o crear packs poden propiciar la coexistència de diferents perfils de clients no antagònics que donin alegries a la caixa registradora.
¿No creus que pugui ser possible? Em jugo un sopar al König a que ja hi ha qui hi pensa i que, d’aquí un o dos anys, en direm que “ha tingut sort”.
