La televisió pública catalana va guanyar per poc a la seva homònima a Espanya, que va registrar un 30,8% de quota de pantalla. I res van poder fer La Pantoja, el seu fill Paquirrín (o Kiko Rivera) i Jorge Javier Vázquez per guanyar-se als catalans, doncs només un 16,5% d’ells van apostar per Telecinco.
A Catalunya queda clar que en moments claus es continua apostant per allmés propi: l’idioma, l’humor, i els nostres productes! Després dels raïms a Guissona, el primer anunci de l’any va ser el de Cacaolat, amb un emotiu final: “Des de sempre i per sempre”.
Ara que acaben de sortir les dades sobre el consum diari de televisió a Espanya i Catalunya, comprovem que al nostre territori mirem 45 minuts més de televisió que el 1992, el que suposa un total de 245 minuts diaris.
Són moltes hores de televisió, i encara que sembla que les xarxes socials desvien l’atenció i desbanquen els audiovisuals, la realitat és que anem sumant: es segueix mirant la televisió mentre es consulta l’smartphone de torn.
Cal mirar la televisió per tal que TV3 mantingui el seu lideratge, i demostrar així a algunes veus disidents que els catalans la volem en aquest idioma i amb aquesta programació, plural, seriosa quan cal i plena d’humor i entreteniment quan és necessari. Una televisió de seny i rauxa, això és el que ens podria oferir TV3 el 2012.
Nerea Rodríguez del Cuerpo
Twitter: @NereaRodriguezD
