Ni venint del Mundial, cansats i amb poques vacances.
Ni les lesions. Ni les malalties. (Ni els tumors hepàtics!).
Ni la pressió.
Ni la guerra bruta.
Ni una Junta que sovint s’ho necessita tot.
Consumatus est: Campions.
Hi ha moments en que tot està només en mans dels onze que calcen les botes, i tot depèn, tot, només d’ells. I és cert que la Lliga és una suma de milers de petites coses, de persistència, de creure-s’ho i seguir empenyent, de buscar la manera de sumar, i rascar i rascar i rascar. I una certa èpica que ho congria tot plegat i et posa en disposició d’avançar i posar-te a un pam de la glòria.
I hagués estat més bonic assolir el cim dels punts que ens fan matemàticament campions en un partit a casa, amb aires de final, una bonica golejada i un repertori del gran futbol que ens surt per les ocasions, i després sortir al carrer i que encara no fos fosc i l’aire tebi i festiu d’una primavera enjogassada ens convidés a acabar el dissabte celebrant i celebrant-nos, felicitant i felicitant-nos, i que el Tirsa fos ple de tots aquells amb qui sempre celebres trobar-t’hi, i la nit, flonja, s’allargués i fluís amable i distesa, com fa temps que no passa…
Però no deixa de ser simbòlic que no hagi estat ni en un sol punt així, com per a recordar-nos que també en partidets se suma per a guanyar, i són fora de casa i t’has enginyar la manera de veure’ls fora de la comoditat del teu Gol Sud, el teu steward, les teves proporcions apreses d’esma, i no poder retenir a la retina més que una de les poques cagadetes que li has vist fer a en Piqué i potser un parell d’eslàloms de Messi, i sopar amb, això sí, magnífics, agudíssims, entranyables amics, però que no entenen l’acudit de la Pobra Tereseta perquè això del futbol no és ben bé el punt de fuga del seu paisatge, i com que demà s’ha de pencar, si passem pel Tirsa no hi seran tots, i serem quatre, irreductibles i festius, això si, i Monsenyor Tirvió oficiant, no cal dir-ho, però quatre, i em quedaré amb les ganes de dir-t’ho ara, que som campions, que ja només queda la boira, pel maig ja no deu ser massa espessa, de Londres, i ja endevinem els llums que cap al tard van il·luminant Wembley… però avui és tard.
Campions. Altre cop. Campions.
Joan Capdevila i Esteve
