Per Eduard Batlles i Oleguer Cebrià
Íñigo Errejón: Reciclat
La irrupció de la plataforma impulsada per Íñigo Errejón suposa l’element diferencial entre les passades eleccions espanyoles del 28-A i les properes del 10-N. El partit creat per l’exdirigent de Podemos neix amb la voluntat d’incorporar l’agenda verda al debat polític i de desencallar el bloqueig polític. Davant els mals pronòstics electorals, Más País ha pres la decisió de posar una fotografia d’Errejón a les paperetes, amb la intenció de compensar la desconeixença de la candidatura i aprofitar la reconeguda figura juvenil del candidat.
Albert Rivera: Qüestionat
Albert Rivera es troba davant d’uns comicis crucials. Les previsions poc esperançadores de les enquestes deixen l’històric president de Ciutadans en una situació compromesa després de les desenes de dimissions de dirigents pel gir ultra de la formació. El fins ara indiscutible líder del partit taronja afronta una campanya en què tractarà de posar el focus en la gestió del conflicte a Catalunya i l’obertura a pactes postelectorals. A més, en una formació caracteritzada per la dictadura de la imatge, la incontinència gestual i verbal de Rivera també posa en qüestió la figura del candidat.
Santiago Abascal: Enfortit
Malgrat ja no ser novetat, Santiago Abascal afronta la repetició electoral amb un lideratge consolidat i expectatives positives segons els sondejos. El líder de Vox i antic membre del Partit Popular centrarà la campanya en dues decisions judicials que considera injustes: l’exhumació de Franco i la sentència del procés, per massa laxa. A nivell d’imatge, el corpulent dirigent ultradretà reforça l’eslògan “España Siempre” amb banderes en els complements que llueix acompanyant les camises i jaquetes de tall militar.
Pedro Sánchez: Cremat
No sabem si decideix ell o Iván Redondo però el furor per les enquestes i per voler més disputats el van portar a convocar noves eleccions i passar-li el mort a Iglesias. Els votants decidiran qui és el culpable de la repetició electoral, però Sánchez té molts números. Com un jugador enganxat a la ruleta, Sánchez no en tenia prou amb un govern de coalició i volia tot el poder per ell i ja ho diu la dita que l’avarícia trenca el sac. Aquesta ambició el pot fer quedar amb un pam de nas el 10-N. L’exhumació de Franco li ha aixecat masses crítiques que el titllen d’electoralista i en el debat català ha de jugar una carta massa perillosa: la d’abanderar el diàleg sense aixecar el telèfon a Torra i la de defensar ESPANYA tenint tres partits a la dreta que la tenen més gran. A més, això de “el guapo” ja li queda massa lluny i ja no li dona els vots que li donava fa uns anys quan totes les senyores estaven encantades de tenir un candidat com ell.
Pablo Casado: Barbut
Els assessors li diuen que no es toqui la barba, que això li farà guanyar suports. La realitat és que amb barba o sense el PP no pot caure més avall dels 66 diputats que té actualment. Es va veure frustrat en no poder articular una fórmula com la de Navarra Suma per les eleccions espanyoles però tot i això se’l veu confiat per anar a pescar els vots d’un Albert Rivera en descomposició. Amb un programa moderat, dur amb Catalunya, i amb una gran bossa d’arguments contra Sánchez, Casado buscarà fer-se fort al centre i recuperar tots els votants que va perdre el 28-A. Rejovenit i amb més experiència, Casado és un candidat més complet que ara fa sis mesos i ja ningú té cap dubte que qui lidera la dreta espanyola, pel que fa a l’aritmètica parlamentària.
Pablo Iglesias: Enrocat
Iglesias necessitava entrar a govern per allargar la caiguda progressiva d’Unidas Podemos eleccions rere eleccions i no ho va aconseguir tot i que, fins i tot, va fer un pas al costat. El cos a cos amb Sánchez i l’entrada d’Errejón, que podria treure els draps bruts de Podemos, el deixa en una situació molt complicada. Més enllà de la defensa dels drets socials habitual de la formació, el líder del partit morat centrarà la campanya en la lluita contra el canvi climàtic, amb la voluntat de reduir la fuga de vot cap a Más País, i en la ferma defensa del feminisme. Però segurament el més valent que podria fer Iglesias és deixar pas i que fos Irene Montero qui encapçalés la llista. La idea d’un partit obertament feminista sempre pren molt més sentit amb un dona al capdavant.
