Des dels Estats Units d’Amèrica ens arriba una notícia que als que ens agrada el dret gaudim des del minut zero. Una astronauta, mentre estava en meitat d’un viatge espacial, va usar els ordinadors de la NASA per accedir al compte corrent de la seua parella fent-se passar per ella amb la clau de pas, quan estaven en ple procés de divorci.
Sí, aquesta persona va aprofitar que tenia internet allà a uns quants kilòmetres de la terra per cometre un delicte. O no.
Perquè als Estats Units això és un delicte, però i a la estació espacial internacional? El mateix nom ho diu, internacional. Aleshores, quin dret apliquem? El dels Estats Units perquè la persona que ho va cometre és estatunidenca? El del país que en eixe moment sobrevolaven a 13 quilòmetres? El del país que va aportar l’ordinador i la fibra òptica mitjançant la qual es va cometre el delicte? El del país de la persona afectada?
Per posar un exemple, si jo viatge a Roma i furte uns souvenirs, se m’aplicarà dret italià a un tribunal italià. Si jo em case en un vietnamita, vivim a Croàcia i ens divorciem, existeixen convenis que ens ajuden a establir quin seria el dret aplicable i el jutjat que ho aplicaria.
Sembla fàcil però quan li apliquem la paraula ‘internacional’ tot es complica. Només cal vore com a 200 milles de la costa de qualsevol país no hi ha cap mena de dret que regule cap comportament ni cap jutjat on anar per poder obtenir justícia. Passa el mateix amb els viatges espacials, que fins ara feien només astronautes però prompte tindrem turistes espacials.
Per la qual cosa, amb aquest comportament s’evidencien dues coses. Les persones segueixen comportant-se de la mateixa manera encara que estiguen en una nau espacial i dos, que no tenim un dret espacial al que poder acudir per poder solucionar futurs conflictes i ens fa falta.
El problema ve en qui ha de decidir sobre aquest dret. Hi ha diversos països involucrats en aquestes missions i en cada país regeixen unes normes diferents que no poden ser considerades ni millors ni pitjors, sinó diferents.
Fins ara, qualsevol estat que guanyava una guerra o heretava un territori, imposava la llei que més li convenia. Els països europeus comparteixen figures legals i a hores d’ara legislen per tindre normatives comunes que els ajuden a resoldre conflictes en aquest món globalitzat.
En aquest cas, podria ser l’organisme encarregat de portar la missió a terme, la NASA, la ESA, la Jaxa o l’Agència Espacial Federal Russa.
Si la missió fóra conjunta, com per exemple a l’Estació Espacial Internacional, podrien establir un acord pel qual es decidirà quin dret aplicar en cada cas, atenent a la nacionalitat de l’astronauta o del país de la víctima en el que el delicte es cometrà.
El que està clar és que el dret com sempre va dues passes per darrere de la societat. Primer va el conflicte i després la norma que inventem per solucionar-lo. Que esdevindrà obsoleta en poc temps.
I si, l’astronauta no ha comés cap delicte perquè no hi ha legislació espacial que ho contemple.
