Com aquella mena de gent que vol caure bé a tothom i al final ningú no els pot veure, els socialistes estan obligats a fer promeses a tort i a dret per bastir un escenari impossible on obtinguin el vistiplau de sectors tan diferents com Ciutadans, Podem i l’independentisme català. Fa un parell de setmanes el PSOE tornava a remenar amb un bastó la tifa del federalisme, escampant-ne una mica la flaire mentre parlava amb Podem per formar govern a Madrid.
Ara apareixen amb un pacte amb Ciutadans, el millor representant del centralisme jacobí a ultrança. En termes de federalisme, caldria recordar que seria més defensable un pacte amb el Partit Popular que en la formació d’Albert Rivera. Els primers no posen en qüestió alguns elements de descentralització actuals com el concert econòmic basc, tal com així ho va expressar aquesta tardor Javier Maroto: “és un acord legal, que té el vistiplau de la immensa majoria dels partits polítics”. Per contra, Ciutadans ha expressat reiteradament la seva voluntat d’acabar amb aquesta singularitat basca. Sortit directament de la boca del seu líder.
Aquests tripijocs que es produeixen a Madrid ens haurien d’interessar només relativament. El que sí que cal assenyalar són les contradiccions dels apòstols del federalisme a casa nostra. Des del PSC s’ha utilitzat aquest substantiu, buidant-lo de contingut, com un esquer per renunciar a la independència. El mateix s’ha fet des de CSQEP i En Comú Podem, que han venut falses esperances en un referèndum d’independència o en una estructuració diferent d’Espanya on fossin reconegudes les singularitats.
Ara que de les eleccions del passat desembre se’n desprèn que Espanya no té cap intenció d’avançar en aquesta via, convé recordar de nou -com si fóssim ximples- que l’únic camí que hi ha per al ple desenvolupament de Catalunya passa per la independència. Dels qui actualment s’hi oposen només n’espero l’honestedat de reivindicar-se unionistes o la seva aportació a la constitució de la nova República Catalana. No hi ha terme mig.
