En Ballarín és un C.A.S. Em resisteixo a emprar el temps passat de l’absència. Ben segur que l’acudit li agrada. Cas amb C de Capellà, A d’Amic, S de Senyal.
C de Capellà. En Ballarin és capellà. “Tu es sacerdos in aeternum”. N’ha fet durant més de cinquanta anys, al Seminari de Solsona, a Queralt, a Gósol. Ha fet de capellà batejant, casant, visitant malalts , enterrant. És el seu ofici. En Ballarín te planes precioses sobre la seriositat dels oficis, la dignitat dels menestrals és un dels eixos de la densitat de la vida catalana, som gruixuts com a poble perquè sempre hi ha molta gent que malda abans que cap altra cosa per fer ben fet el seu ofici en benefici dels seus conciutadans. Gaudir en acabar de bona manera allò que els altres suposen que sabem fer i ho suposen amb raó.
A d’Amic. En Ballarín és un amic. És un amic capellà, et casava, et batejava els fills, et visitava quan estaves malalt, recordaré tota la meva vida la visita que em feu a la clínica poc abans d’una operació una mica seriosa. No em va dir gran cosa, havia vingut, hi era, estava al nostre costat. En Ballarín sempre féu costat als amics. En Ballarín administrà com a molt pocs he vist els temps diversos del silenci , el parlar i el xerrar. La riquesa dels silencis que parlen com a gestos forts, les paraules ben dites que cenyeixen els significats i els precisen com a guies d’acció s i el xerrar del joc, la festa i la companyia del bon humor.
S de Senyal. En Ballarín és senyal. Un senyal és un terme masculí en la llengua catalana. El senyal, el “signum”, el “sacramentum”, senyal visible de la gràcia invisible, “signum visibile invisibilis gratia”.En Ballarín explicava molt bé la teologia dels sagraments. Ho explicava sobretot quan convenia, quan els administrava i perquè s’entengués el que es feia. Perquè el fer és la vida i el parlar ajuda a que el fer es faci ben fet. L’estudi ensenya a parlar bé per fer-ho tot el millor possible. Tant senzill com això. En Ballarín és, doncs, com un teòleg de la secreta que no ho sembla però ho són, fan bona feina amb ben poc lluïment. Un secret d’en Ballarín és que si quan parla sap sempre el que es diu és per les moltes hores d’estudi que amaga. És sempre bona cosa sentir-lo dir que la Renaixença va començar de dues maneres. Primer cantant, que és una gran manera de començar. I després amb un estudi seriós de la nostra història . És molt bona cosa, també, saber que el 2015 va tancar la llista de la circumscripció de Lleida de la coalició Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya.
