Els que no el van conèixer de manera directa, potser només associen el cognom Melgarejo amb Finlàndia. Va protagonitzà algunes aparicions als mitjans parlant del model educatiu d’èxit d’aquell país i del molt que en podríem aprendre des de Catalunya.

Xavier Melgarejo i Draper (Barcelona, 1963-2017) ha estat molt més que el millor especialista sobre educació finlandesa, no només a casa nostra sinó d’entre tots els no finesos. Al cap i a la fi, podríem dir que Finlàndia és només una anècdota en la vida d’en Xavier, però una anècdota que retrata molt bé l’extraordinària grandesa del seu cor i de la seva ànima. Recordar el perquè i el com de la seva relació amb Finlàndia ens dibuixa la seva personalitat.

Es va interessar per Finlàndia quan ningú en parlava. Llicenciat en psicologia, treballava al Col·legi Claret de Barcelona com a psicopedagog i maldava per eradicar-hi el fracàs escolar. El 1991, preparant la tesi doctoral, el van sorprendre els bons resultats en els antecedents del que avui és PISA i l’absència de fracàs escolar en aquell país.

Cercant com millorar els resultats dels seus alumnes, investiga que fa que el sistema finlandès sigui tant eficient. Aquí ningú en sabia res i Melgarejo, sense deixar l’escola, sacrifica vacances i temps lliure per conèixer i estudiar Finlàndia. Sense ajuts oficials, s’arruïna economicament per poder viatjar-hi. El seu esforç es grandiós i sostingut durant anys. Aprèn finès, llengua no fàcil. Es converteix en el gran especialista, culmina la seva tesi i, el que per a ell és més important, aplica el que ha aprés contra el fracàs escolar. Aconsegueix reduir el de la seva escola a l’1%.

Ho propaga arreu on li demanen, de manera entusiasta i generosa, i sense abandonar el dia a dia de l’escola. L’Estat finlandès el condecora en reconeixement a la seva tasca, nomenant-lo Cavaller de la Rosa Blanca, un premi que poques vegades s’atorga a un estranger.

El 2011 se li detecta una greu malaltia amb pronòstic fatal. La seva ferma voluntat, la seva capacitat d’estimar i la seva passió per l’educació i per la vida, el fan resistir sis anys, contra tot pronòstic.

En aquests darrers any de lluita i patiment, dedica les escadussers forces que li resten a reclamar més i millor educació per als infants, el gran tresor de tota nació, com deia sovint. És requerit des de moltes instàncies polítiques i educatives, tant d’aquí com de fora, per explicar el model finlandès i, malgrat les dificultats atén generosament totes les peticions que pot, els dies que no ha de romandre reclòs a casa o l’hospital. Fa un llibre divulgatiu, Gracias Finlandia, publicat el 2013, que esdevé un èxit editorial amb successives reedicions.

També dedica aquests darrers anys a lluitar contra el desànim (no el seu, sinó el dels altres!) i a expressar fe i amor incondicional, des d’una espiritualitat madurada en les crisis i reflectida en un altre llibre: Contra l’adversitat: Amor i llibertat.

Poc abans de morir va enllestir una nova publicació, en aquesta línia, sobre la seva experiència i reflexió i des de l’hospital, només dies abans del seu traspàs, en revisava les proves. Es publicarà aviat: Transformar la adversidad.

Davant d’una personalitat com aquesta, potser la millor actitud és fer nostres les paraules de la Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, en el funeral que es va celebrar a Barcelona: “Esperem ser dignes dipositaris de les llavors que ha plantat Xavier Melgarejo”.