Amic Oriol,
El teu és un ofici vocacional de mena. Estic segur que ens els darrers quatre mesos has parlat personalment amb uns quants milers de Santvicentencs (o com vulgui que es diguin els teus conciutadans de sant Vicenç dels Horts). Qui no ha viscut les campanyes municipals de prop, no sap quantes queixes es poden arribar a escoltar en un dia. Però en el teu cas, ho fas amb la consciència pròpia del qui sap que pot sortir escollit i haurà de donar la cara.
El teu ofici pel qui no ho sàpiga, és donar la cara. Estudiós i savi divulgador de la nostra història, saps connectar amb el nostre passat per fer-nos-el present. Rara habilitat que ens transposa i ens emociona. Els meus fills recorden amb orgull i devoció la nit que et van sentir parlar dels fets de la defensa de Barcelona el setembre de 1714. Tu ens hi vas transportar. Vas explicar grandeses i misèries per fer-nos entendre qui eren aquells homes, per què van lluitar i per què van morir. Vàrem repetir l’experiència a L’Ebre i a Corbera. Aquells homes van donar la cara, i nosaltres hem de donar la cara.
El teu porta a porta d’aquests mesos potser és menys èpic però igual de necessari. El país es defensa en molts àmbits i de moltes maneres. Convocant referèndums, fent programes de ràdio, parlant-ne amb els companys, escrivint als diaris, presentant demandes a Estrasburg, anant a manifestacions, votant als més capaços, ignorant als mercenaris oportunistes, lluitant contra els tiranets que porten massa anys acumulant massa càrrec i massa càrrega. I si cal, com tu ho fas, presentant-se a les municipals (i quedi clar que admiro profundament a tots els qui accepten presentar-se als comicis municipals. Tots els polítics hi haurien de passar uns quants anys de formació)
Fa poc vas fer un pas encara més honorable: et vas fer militant d’ERC després d’una derrota. Aquesta gesta només és comparable a la de l’amic Huguet que té el valor que a alguns ens falta i es donà de baixa d’UDC després d’una victòria…
Formes part d’una generació que haurà de saber conduir l’independentisme sociològic cap a l’independentisme polític. Llarg, incert i apassionant camí. Ens calen lideratges com el teu. Perquè per aquest noble destí cal prudència però cal saber, com tu saps, donar la cara.
Ja és la segona vegada que et presentes i no et puc votar!. La primera, a Europa, tenies per adversari en Tremosa, i no podia trair els meus (que en Tremosa sí que és dels nostres). Ara no compartim municipi. Però desitjo de tot cor que el destí ens guardi als matiners un lloc al teu costat, en una altra trinxera, per fer front a un enemic comú, en defensa d’uns ideals compartits.
Sort i Visca la terra!
