Pot ser que, per la nostra cultura, no ens agradi gaire aquest símil del pastor i de les ovelles, especialment si ens fixem amb la paraula ramat i en que totes les ovelles el segueixen. Pot donar la sensació que estem afavorint una visió paternalista i gregària de la comunitat eclesial. Tanmateix, aquest to pejoratiu de la paraula ramat i del seguiment al pastor està molt lluny de la intenció de Jesús que, en tot moment, planteja el seu seguiment com el resultat d’una opció plenament lliure i personal de cada home i de cada dona.
Si Jesús fa servir aquests termes és perquè la cultura del poble d’Israel, en aquell temps era la pròpia d’un poble de pastors. Si tenim present això, entendrem millor passatges bíblics com el de l’evangeli d’avui. El mateix es podria dir de la carta de Sant Pere que estem llegint aquests diumenges i que, precisament avui, ens diu que “tots vosaltres anàveu “errants com un ramat que es dispersa” però ara heu tornat a Aquell que és el vostre pastor i guardià”.
Entre Déu i cada un de nosaltres hi ha una relació personal que respon als trets propis de cada persona. Ens podríem preguntar si de debò reconeixem en la paraula de Jesucrist la veu del Pastor, perquè si sentim la seva veu i el seguim, tindrem vida i en tindrem a desdir.
¿I com podem sentir la veu de Jesús? Sentir la seva veu demana un mínim de recolliment i de pregària. Jesús és el guia expert que s’ofereix a il·luminar el nostre camí. Al nostre costat sonen moltes veus: el que diu la majoria, la propaganda, els mitjans de comunicació….I també des de dins de nosaltres mateixos sonen les veus de: l’egoisme, l’enveja, la rancúnia, la por, la covardia…Però cap d’aquestes veus és portadora de felicitat.
Per estar segurs de que allò que ens sembla sentir és la veu de l’Esperit de Jesús, el millor que podem fer és observar els seus efectes: ¿dóna llum al meu esperit? ¿em dóna una joia interior, encara que tal vegada sembla que m’estigui demanant una cosa difícil? I, sobre tot, ¿em dóna pau? Naturalment, que coneixerem millor la veu de Jesús quan millor coneguem la seva persona, i això suposa un coneixement mínim de l’evangeli. Conèixer a Jesús ens portarà a estimar-lo i a seguir-lo. Ens portarà a passar amb gust per aquesta porta que és Ell mateix, una porta oberta per on tots podem entrar i sortir lliurament, una porta que ens obre a nous horitzons i ens facilita la comunicació amb Déu i amb els germans.
Així, passant per la porta que Crist ens ofereix, tindrem vida i la tindrem a desdir. Seguir Jesús dóna vida, i ens infon l’Esperit Sant, que és Esperit de Vida, ja ara, des del moment del baptisme. Però aquesta vida que Jesús ens dóna no és una vida migrada, precària, limitada a uns pocs anys, i que sempre va barrejada amb dolors, sofriments i malalties: és una Vida plena, eterna. Jesús conegué i experimentà una vida precària com la nostra doncs es feu veritable home, però ressuscitant després de mort, va triomfar sobre la mort i encetà una Nova Vida: la que ara ens ofereix a nosaltres.
Deixem-nos endur per la veu del Pastor! Prenem de gust el pa del seu cos, unim-nos a Ell a través de la pregària i dels sagraments, i deixem que l’aigua de la vida, que és el seu Esperit Sant, ens renovi i ens faci néixer de nou a la vida de fills de Déu.
