Hola rei…com anem?
Abans de res deixeu-me que us digui que sóc republicà. El meu pare i el meu oncle eren republicans i el meu avi… bé, el meu avi era comunista.
Crec fermament que en ple Segle XXI la monarquia és una forma de govern totalment obsoleta, anacrònica i també antidemocràtica, si tenim en compte que l’elecció del cap de l’estat no es fa dins de les institucions escollides pel poble, sinó per dinastia. Aquest fet per si sol ja posa en dubte qualsevol autoritat moral i la pregunta que ens hauríem de fer tots és senzilla: els vostres ascendents i descendents, benvolgut monarca, pel sol fet de ser-ho ja tenen dret a portar la corona reial? I per què no jo o el meu veí del 3r 1a? Com a ciutadans tenim els mateixos drets… o no?
Però també hi ha un altre fet: els vostres privilegis i els de la vostra família són una vergonya i un excés. En alguna pàgina d’algun BOE he llegit la quantitat i francament, posa els pèls de punta, sobretot si tenim en compte que aquesta quantitat “oficial” no deu ser, ni de lluny, la verdadera. Potser valdria la pena de considerar si aquests diners que, no ho oblidi, paguem tota la gent del poble, no seria millor destinar-los a infraestructures culturals i educatives, de les que el país en va molt mancat, o simplement a ajudar a la gent que pateix necessitats de tota mena. Encara que no us ho creieu d’aquestes persones també n’hi ha…i moltes!
També hi ha una altra qüestió que caldria tenir en compte. En teoria hauríeu de ser el rei de tots els espanyols, però la realitat és que, per alguns rebels que hi ha al nord-est de la península, la vostra figura és més aviat la d’algú que no ha fet res important, a l’hora de solucionar problemes importants. Potser és que no us deixen, com tampoc deixaven al vostre pare, o potser és que us limiteu a seguir la llista protocol·lària que cada matí us presenta el vostre senescal.
De fet, el problema de la dinastia borbònica amb els pagans adoradors dels follets del Montseny i les fades de Montserrat, ja ve de lluny. Segur que sou un gran coneixedor de la verdadera història, no d’aquella que ens explicaven als de la meva edat sota la bandera de l’aguilot i cantant el cara al sol, però així i tot us recordaré unes frases. Per descomptat les redacto en castellà, perquè les pugueu entendre millor:
“Si no castigo a los catalanes, destruyo mi autoridad y me expongo a revueltas continuas”
“Una vez la trinchera abierta, abrir fuego a discreción sin condiciones”
“Someter a los catalanes al máximo rigor”
“Los cabezas de la rebelión, merecen el castigo más severo”
Aquest intercanvi epistolar va ser entre antics familiars vostres, Felip V, rei de les espanyes i el seu avi Lluís XIV, rei de França, i feia referència a com havien de ser tractats els catalans en una gran batalla per la pressa de Barcelona que va acabar el 14 de setembre de 1714. Potser caldria recordar que en aquella batalla, els vostres exèrcits van llençar sobre la ciutat 50.000 bombes durant els 414 dies que va durar el setge i van provocar la mort de 17.000 barcelonins, homes, dones, grans i petits. Salvant alguna distància i canviant les bombes per garrotades, aquestes ordres tenen molta semblança amb unes altres donades (i acceptades per vos) molt més recentment. Així doncs i encara que hagin passat més de tres segles, convindreu amb mi que el record que tenim per aquí dalt d’alguns reis, no són gens agradables.
Si em voleu fer cas, graciosa i sereníssima majestat, hauríeu de fer un referèndum en l’àmbit nacional i preguntar a tota la ciutadania, que prefereixen: monarquia o república? Segur que no us sorprendria massa fins a quin punt us desestimen la immensa majoria dels espanyols, fins i tot aquells que teniu al vostre costat i que semblen adorar-vos cada dia.
Un cop conegut el resultat d’aquesta consulta, podríeu fer el vostre darrer acte d’honor i abdicar. Lamentablement ja sé que això no passarà, perquè si deixeu de ser rei, a què us dedicaríeu? No crec que hi hagi molta gent consultant INFOJOBS a veure si pot contractar una figura real com la vostra.
I per acabar una qüestió que em té intrigat: l’incommensurable espectacle del paracaigudista i el fanal, també formava part del protocol?
