Honorables senyores i senyors diputats,
Poc abans de les properes eleccions al Parlament Europeu el seu temps deu estar ben segur ocupat completament amb la campanya electoral. Malgrat això, confio en la seva comprensió si em prenc la llibertat de tornar-los a parlar del tema Catalunya.
Per a la majoria de vostès, el conflicte català-espanyol potser només és una petita nosa al marge de les grans qüestions que generalment es consideren importants, i que, a més, pot ser incòmoda pels acords i compromisos entre les fraccions de cara a cobrir els càrrecs de la Comissió i del Parlament. Malgrat tot, només puc repetir aquí allò que he intentat aclarir sovint en els meus articles: que ja no es tracta solament de la qüestió de la possible independència de Catalunya, sinó fonamentalment de la defensa dels valors i principis democràtics de la Unió Europea. I és una qüestió que en el nou període legislatiu del Parlament Europeu encara agafarà més força i més urgència.
Si es confirmen les darreres enquestes fiables, tindran als seus rengles un nou col·lega: Carles Puigdemont, el 130è president de la Generalitat de Catalunya, destituït il·legalment pels manaires espanyols i considerat per l’ultranacionalisme espanyol com “l’enemic public núm. 1”. Amb ell, Catalunya tindrà a Brussel·les i Estrasburg una veu autoritzada i intrèpida que serà difícil d’ignorar.
M’alegraria que vostès es fixessin en la participació electoral a Catalunya el 26 de maig. Diversos mitjans i observadors europeus creuen que aquesta vegada la participació serà més baixa que mai a tots els països de la UE. En canvi, a Catalunya s’espera la participació més alta aconseguida en unes eleccions europees (al voltant del 65 %). Això és així perquè la majoria dels electors volen contribuir a l’èxit de tants diputats com es pugui dels partits independentistes. I perquè, malgrat totes les desil·lusions sobre el funcionament de la UE i sobre el seu silenci en el conflicte català, hom segueix veient en Europa el lloc on la llibertat, la democràcia i els drets humans es respecten i es defensen, i hom té l’esperança que al final les seves institucions reaccionin adequadament contra les vulneracions d’aquests valors a Espanya.
Tots vostès, honorables diputats, poden contribuir a la realització d’aquestes esperances. No els demana ningú que ajudin els catalans a aconseguir la fita de la seva independència. Però sí que intervinguin amb valentia contra el menyspreu i la vulneració de les regles de joc democràtiques europees; que no acceptin la mentida i el perjuri com a formes vàlides d’aplicació del dret, i que ajudin a fer valer els valors comuns que han fet de la nostra Europa un cas afortunat de la història.
Els desitjo a tots molt d’èxit a les eleccions.
Pere Grau
