Santíssim Pare,
Dono moltes gràcies a Déu per haver-nos donat, en la vostra persona, un papa que, com sant Pau, té la sol·licitud per totes les Esglésies, i encara per tota la humanitat, i que es mostra sensible, com el Vaticà II, al goig i l’esperança i a les penes i problemes de tota la humanitat. Fins aquest nostre petit país, Catalunya, ha merescut en alguna ocasió la vostra paternal atenció. Per això goso ara posar a la vostra consideració el greu problema que estem patint: el d’uns polítics presos per defensar pacíficament el dret d’autodeterminació, que la doctrina social de l’Església proclama, sense haver estat condemnats, sinó amb una presó preventiva agreujada amb una sèrie de mesures vexatòries, situació que l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Omella, ha lamentat. Cal senyalar-vos que alguns pocs religiosos catalans, no sense moltes dificultats administratives, han fet honor al mandat de Mt 25,36 (“era a la presó i vinguéreu a veure’m”) suplint el pobre (qui sap si intencionadament paupèrrim) accés als sagraments que els meus amics que són creients tenen a presó.
Els nostres presos polítics, tant els que són catòlics com els que no ho són, han adoptat, com tot el nostre procés independentista, una actitud evangèlica: la de la no violència, que el Vaticà II va elogiar: “La pau no és simple absència de guerra, ni es redueix merament a crear un equilibri de forces oposades, ni és tampoc el resultat d’una despòtica dominació, sinó que és anomenada amb tota propietat ‘obra de la justícia’ (Is 32,7) (…) No podem deixar d’elogiar aquells qui, renunciant a la violència de la reivindicació dels seus drets, recorren a mitjans de defensa que, d’altra banda, estan a l’abast del més febles, mentre això es pugui fer sense lesionar els drets i les obligacions d’altri o de la comunitat” (‘Gaudium et spes, 78). La pau només pot basar-se en la justícia: com segurament recordeu, ‘opus iustitiae pax’ és el lema isaià que Pius XII va adoptar per al seu pontificat, i en els seus lluminosos missatges de Nadal, durant la segona guerra mundial, no es cansava de propugnar les condicions d’una pau justa, l’única que podria ser perdurable. Pau VI va crear la Comissió Pontifícia Justícia i Pau, i a imitació seva es van constituir comissions Justícia i Pau nacionals i diocesanes. Fins i tot sota la dictadura franquista es van constituir. Aleshores eren titllades per les autoritats de pertorbadores, perquè denunciaven les múltiples violacions dels drets humans, però l’Església les emparava.
Santedat, la greu situació de vulneració de drets humans que diferents organismes governatius i judicials de l’Estat Espanyol estan cometent des del passat 1 d’octubre a Catalunya, denunciada per prestigioses ONG internacionals com Amnistia Internacional, Human Rights Watch o la Federació Internacional de l’Acció dels Cristians contra la Tortura, em fa trencar el curs protocol·lari degut, per la qual cosa m’excuso, i adreçar-me a vós des de les planes d’aquest diari, amb l’esperança que així us arribi el meu prec.
Compartint plenament allò que Vostra Santedat ja assenyalà en 2014 afirmant que la presó preventiva és sovint “forma contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà d’un vernís de legalitat”, en particular “quan de forma abusiva procura un avançament de la pena prèvia a la condemna”, i essent en el cas que us exposo que la presó preventiva esdevé un abús de la llei per assolir il·legítimament una finalitat política, espero del vostre discerniment i demano de Vostra Santedat una paraula de reconeixement i d’encoratjament per als nostres presos i per a tots els catalans que segueixen la via evangèlica de la no violència, així com de condemna de les maniobres pseudojurídiques i les violències policíaques que el nostre poble pateix, i que, si us plau, en aquest sentit orienteu els nostres pastors i els d’Espanya. Déu us conservi salut i lucidesa per molts anys, cosa per la qual prego sincerament prop de la nostra Moreneta.
Filialment vostre,
Joan Capdevila i Esteve
Diputat a Corts Espanyoles per Barcelona
