Aquell que pensi, digui, pretengui o propugni la idea que sense l’espai polític que representa CiU a Catalunya es pot construir un nou país, o desconeix profundament la realitat social a la qual interpel·la o directament no vol construir res. Un repte tan enorme com el que afronta la societat catalana requereix generositat i absència de sectarisme. Esperem que tothom ho entengui així. A ells em dirigeixo.
Esperem que l’obsessió per Mas d’una part del “nou” progressisme no els faci perdre la més gran oportunitat de canvi i regeneració de la nostra història. Esperem que entenguin que això no és de ningú i molt menys d’un partit o d’un líder determinat. Esperem que entenguin que excloent la dreta catalana, exclouen a molta gent que s’està deixant la pell per aquest país. Esperem que entenguin que és d´una incoherència absoluta el fet de dir que es pacti amb CiU una república independent és dolent, però pactar amb PPSOEC´S una mena de monarquia federal és bo. Esperem que entenguin que amb aquest discurs un conservador independentista d´Unió pot plantejar un desafiament molt més revolucionari a l’estat espanyol que el més revolucionari de tot ells.
Esperem que entenguin que la tan reclamada revolució és aquí, és ara i que ells no hi són. I que encara els esperem. Esperem que entenguin que no hi ha més gran desafiament a un statu quo injust que un procés d’autodeterminació i que la resta és especular. Esperem que entenguin que si desaprofiten aquesta oportunitat els costarà molt explicar-ne els motius als que vénen darrere. Esperem, però no eternament.
