La classe periodística seguidora del papanatisme oficial, durant anys, ha presentat en Castells com el gran conseller. El mag de les finances. Fins i tot entre votants d’altres forces polítiques, s’ha salvat de la crítica aquest conseller. Es diu, en Castells està a l’alçada, és un bon gestor i a més mostra sensibilitat catalanista. Ajuda a aquesta conclusió, sense dubte, el contrast amb la mediocritat generalitzada tipus Saura o Huguet. I també la mediocritat periodístiques d’aquests mateixos papanates.
No és pas en època de vaques grasses quan es demostren les capacitats com a conseller d’economia. Quan els ingressos tributaris d’origen immobiliari et desborden, no cal ni ser bon gestor ni saber administrar res. I així anàvem, estirant més el braç que la màniga, que no ve d’un assessor ni d’un informe absolutament inútil. Però és ara que caldria que aquest bon senyor demostrés el que sap fer. Perquè a banda de bons discursos i vendre la moto. Què més ? Res més. Cap mèrit afegit. Al contrari, previsions pressupostaries rebentades i un dèficit públic galopant.
Els papanates s’havien arribat a creure que els consellers anteriors a Castells eren uns inútils. I van arribar els socialistes i en Castells, els reis de la gestió, donant lliçons. Han rebentat la caixa i ara fan pena. Si abans els números no sortien era perquè els seus responsables malgastaven i no en sabien més. I a sobre pidolaven a Madrid el que malbarataven aquí. Ara, en canvi, és degut a què no s’hi pot fer res. És curiós el doble raser. Escassa de recursos, la Generalitat recuperada sempre hi ha anat, excepte en el període 2002-2006. Heu notat un canvi significatiu a millor ?. És clar, deu ser que no es saben explicar, tot i que gasten en publicitat deu vegades més.
No n’hi ha prou amb l’uniforme: camisa fosca i corbata clara. Cal alguna cosa més. Els bons gestors es demostren amb balanços i resultats. Ben minsos en aquest cas. I si no en saben més, al menys que mostrin un xic de dignitat. Ben aviat ho podrem veure. Si a mitjans de juliol no hi ha bon acord de finançament o apareix abans una sentència desfavorable del Tribunal Constitucional, en Castells podrà salvar la cara. Com ? Doncs dimitint. No haurà demostrat ser un bon conseller d’economia però al menys evitarà que es desmenteixi l’altre qualitat que se li atribueix: sensibilitat catalanista. I és que no és qüestió de cognoms, com en Josep Borrell entén perfectament.
