Casum l’olla, Marquez!
Futbolésací, ja ho va dir el filòsof. El futbol a la fi és un joc d’errors, o si voleu de que guanya qui comet menys errors, i si voleu així passa que el futbol és per això mateix una metàfora de la vida.
Keita, ànima de l’arrencada d’aquesta lliga del Barça, als vint minuts de la segona, ha fet el gol que coronava el llarg esforç d’anar rosegant a base d’anades i vingudes d’un rival gos, intens i concentrat, en un camp obsedit en fer-nos la vida impossible, i que només ens ha deixat fer el nostre joc els primers cinc minuts. I ha passat el que no podia passar si darrera d’aquest gol n’haguessim fet un altre, i fixeu-vos que aquest és el problema, més que no pas l’errada que finalment propicia el resultat: un autogol que costa 2 punts causat per un error en el pitjor moment en que es pot cometre, que és quan ja no hi som a temps de fer-hi res.
Quan jugues justejant, o justejat, és el que passa: entra en joc l’atzar i tot pot dependre d’això, i no pots esperar tenir sort cada vegada. Com aquest vespre passat al Reyno de Navarra, abans el Sadar.
Dit això: casum l’olla, Marquez! Que s’envia a la grada i avall, recoi!
