Amant de Catul i del món humà que representa dividit en dos camps del tot separats i radicalment contraris, sense neutralitat ni terme mitjà possible: el dels amics i el dels enemics.
Un llibre que bascula entre el desengany i l’esperança autoimposada en una regenació a la qual apunten els versos finals.
Es sabut que Pla, que necessitava guanyar-se la vida, va fer de “negre” de molts personatges.
Aquest llibre ens apareix com un regal del cel, com una oportunitat per aturar-nos un moment (aïllar-nos ni que sigui unes hores) i gaudir, àdhuc entendre’ns millor com a poble.
Intentar explicar aquest desplegable mastodòntic és tan temerari com obrir la capsa de Pandora al menjador.
Tu ets massa intel·ligent; i amor és la jungla. Una parella de feres que udolen arran d’un abisme…
L’única manera d’escriure un llibre com aquest és arrencant-te’l de dins. Ni documentant-te, ni entrevistant metges, psicòlegs, psiquiatres o persones que ja hi hagin passat.
