Els estimats lectors ja poden suposar (confio) que soc un decidit adversari de la violència en política, i que l'atemptat contra Trump no és cap excepció. Aquest atemptat, però, té unes característiques (que ja ha remarcat, és clar, gent més autoritzada que jo), que el converteix en una de les ironies més amargues de la història. Si aquest xicotet...
Tot és molt líquid. De la meva època com a estudiant poc brillant de filosofia tinc un record que cada vegada que torna me’n ric. Durant les classes de filosofia antiga la meva imaginació, aleshores la d’un noi de Breda de 19 anys acabat d’aterrar a la capital, em transportava com espectador de primera fila a un pavelló amb...
Fa uns dies vaig tenir una desagradable sorpresa. Vaig llegir una publicació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, AQuAs (Determinació de la concentració sèrica de vitamina D en persones adultes) del 4 de juny, dirigida a professionals sanitaris, que diu: “En població adulta sense símptomes o signes no es recomana la determinació rutinària de les concentracions...
"Hola, Pepi, com està la meva bonica!" Va saludar-la la cuidadora de l'Ajuntament després d'obrir la porta i entrar a casa seva. "Com ha anat la nit? Ui! Que bé, avui els bolquers estan eixuts". Com odiava aquell to!, com odiava que, a sobre de no poder anar sola al lavabo, aquella noia la tractés com si fos una...
Moments, llocs, instants, mirades, sensacions... Tots tenim records a la vida en aquest sentit i alguns d’ells es fan eterns, per sempre, passi el que passi ni que les situacions canviïn perquè aquell moment era, va ser i això queda, hi és.
Aquell record de la primera mirada, d’aquell somriure que queda permanent i no te n'adones, aquell cercar el...
Quan després de Pont de Suert, vila de l’Alta Ribagorça, s’entra a la Vall de Boí, un ja sap que es troba en un món en el qual la muntanya i el romànic li tocaran les fibres del cor per més vegades que hi hagi viatjat. L’emoció experimentada és idèntica cada vegada.
No ho sabem, però ho podem sospitar, què...
El més amarg dels calzes és el que et toca beure quan et sens traït i abandonat pels qui han estat els teus principals companys de lluites, i de partit. Perquè d’alguna manera, ja dones per suposat que els amics t’ajudaran i que els enemics polítics dels altres partits, intentaran abatre’t per tots els mitjans. Si cal t’enviaran a...
Menorca és l’illa on les pedres parlen i els ullastres ballen. Alguns autors en diuen l’illa de pedra. La majoria d’aquestes pedres són d’origen sedimentari o detrític i el component químic dominant és el carbonat de calç juntament amb altres sòlids. Amb aquestes pedres els menorquins han construït més d’11.000 quilòmetres d’aquelles parets seques que dominen el paisatge de...
Hamburg, aquesta ciutat on visc des de ja fa seixanta-quatre anys, té ara una nova atracció turística com no crec que n'hagi gaires al món. Quan, fa dotze anys, vaig començar a fer articles pel MD, en vaig fer una colla sobre Alemanya. En un d'ells vaig presentar als lectors el "meu" Hamburg ("Hamburg: aigua, verd i burgesia" 13.08.14);...
Albert Jané (Barcelona, 1930) és una persona conspícua en el món de la llengua catalana. Escriptor, lingüista i traductor. Estudià peritatge mercantil, però ben aviat es decantà per l’escriptura i la gramàtica. Una de les persones que més l’influïren fou Enric Moreu-Rey, filòleg i escriptor. Formà part de les primeres fornades de professors de català de la postguerra. L’estudi...
