Ha arribat el temps de les engrunes.
Intentaràs, sense èxit, recollir-ne algunes
per reconstruir no saps quin camí.
Repassaràs acuradament totes i cada una
de les teves nocturnes errades, ja no ets
ni tan sols absència ni oblit.
Deixaràs la veu, esmicolada esperança, i hauràs
de fer drecera pel temps que has perdut,
pel temps que t´ha enlluernat
només amb un mirall,
només amb una flor perduda
que, com sempre,...
Sense el que es va dir burgesia, no hauríem viscut ni la Revolució francesa ni la Revolució Americana. No shaurien escrit els drets de lhome, ni Madame Bovary
Poques concessions a la lírica, però ja hi haurà ocasions, que comencem a jugar amb retrovisor.
Qui més hi perd en el Palau de la Música és la família Martínez que va pagar un tub de lorgue.
Cal una interacció ètica de la consciència i la intelligència per tal dassolir un progrés realment humà.
