En Julio de Gracia (pseudònim de Juli Palúzie) i Cèsar- August Jordana van escriure aquests dos llibres els anys 1906 i 1927 respectivament. Ara han estat reeditats conjuntament, per la col·lecció Neopàtria de Llibres de l’Índex.
Sempre es bo llegir textos sobre la seva pròpia nació. En Palúzie fa un extens recull d’autors espanyols i, fins i tot, sards com és el cas de Bacallar i Sanna, que malgrat que va combatre amb Felip V defensa les formes de fer dels catalans.
No crec que valgui la pena caure en el cofoisme de cercar cites elogioses per nosaltres. Ara, tal com estan les coses, llibres com aquest són més que necessaris. Quan hi ha una voluntat ferma d’anorrear la nostra pròpia identitat, cal defensar-se, cal treure el que de nosaltres s’ha dit i fer sortir les vergonyes a aquells que sense cap mínim de rigor històric ataquen els drets nacionals de Catalunya.
Durant anys el catalanisme s’ha nodrit de raons de cultura i de defensa de la pròpia història per reivindicar-se. Ara sense oblidar el nostre passat, sembla que tothom s’hagi tornat marxista, ja que la principal eina que es fa servir per defensar Catalunya és l’economia. Hem passat d’allò de la renaixença, Jaume I, Atenes i Neopàtria … a dir que ja n’hi ha prou de l’espoli fiscal i que els catalans volem administrar-nos i cobrar els nostres propis impostos.
Mirar el passat no fa cap mal, per això recomano aquest llibre doble sobre els catalans mentre podem seguir explicant a tothom que sense l’espoli fiscal aquí viuríem molt i molt millor.
