“El compte enrere ha començat” asseguraven alguns dirigents polítics un cop passades les eleccions del 14 de febrer, fa gairebé sis setmanes. Des de llavors, pactes, no pactes, crítiques, retrets i paper mullat. Aquest divendres se celebrava al Parlament de Catalunya el Ple d’Investidura on Pere Aragonès era el favorit per ser elegit president autonòmic després del preacord entre la CUP i ERC. Per contra, caldrà esperar uns dies més perquè l’abstenció de Junts ha frustrat la investidura del republicà a la primera volta.
Si dimarts que ve –segona volta– tampoc hi ha acord entre Junts i ERC, dirigents del partit de Carles Puigdemont ja han assegurat que mantenen l’aposta per continuar parlant “els propers dies o setmanes”. Un compte enrere que no acaba.
Per tots aquells a qui la política els interessa més aviat poc, els quedaran molt lluny les eleccions, però només ha passat un mes i mig. Quaranta-cinc dies dels més de 365 que portem de pandèmia, a les portes d’una crisi econòmica sense precedents i amb un degoteig de morts que gairebé hem normalitzat. Però seguim mirant el rellotge, un compte enrere que no para.
Sabem el que ens ve a sobre, o ens ho podem imaginar, però estem més preocupats del que diuen i fan els polítics que no pas del que ens poden oferir. Un diputat de les files de Ciutadans demana la paraula i la presidenta de la Cambra li diu que no la té. Rebombori a les xarxes, sobretot a Twitter, i rebombori als mitjans. Els dirigents de Junts es presenten amb mascaretes de color groc, enrenou a les xarxes una altra vegada. El rellotge va avançant, el compte enrere segueix, però nosaltres com si res. Estem més pendents de què farà Vox a l’hemicicle, de com actuarà la CUP i de quin serà el primer discurs de Laura Borràs com a presidenta del Parlament que no pas dels ajuts, subsidis i subvencions que ens poden oferir els polítics.
Seguim mirant el rellotge mentre obrim Twitter, sembla que hi hagi un ple paral·lel al que s’està duent a terme al Parc de la Ciutadella. Es creen debats, es retreuen coses els uns amb els altres i es deixa de contestar a algú quan no interessa el que diu. Mentre a l’hemicicle continuen debatent sobre qui ha de ser el futur president de la Generalitat, les agulles avancen, el temps s’esgota, però seguim en aquest compte enrere permanent, que no sembla que s’hagi d’acabar mai.
