L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) disposa d’un estudi, pioner a l’Estat espanyol, que xifra la magnitud de la seva bretxa fiscal (tax gap). La bretxa fiscal és la diferència entre el que una administració recapta en impostos i el que hauria de recaptar, un cop finalitzat el període voluntari de declaració. Segons aquest estudi -que pren com any de referència el 2014-, la bretxa fiscal dels quatre principals tributs que gestionava l’ATC va ser de 789,8 milions d’euros, un 26,53% de la recaptació potencial. En altres paraules: l’Agència Tributària de Catalunya va deixar de recaptar un de cada quatre euros que hauria d’haver cobrat, d’acord amb la legislació vigent en aquell moment.
Aquesta és la principal conclusió de l’estudi sobre anàlisi teòrica i aplicació del tax gap que l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i la consultora Everis han elaborat per encàrrec de l’ATC. L’estudi s’emmarca en el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.
Un estudi pioner
El càlcul de la bretxa fiscal a Catalunya és el primer que es fa a tot l’Estat per part d’una administració. Però aquests tipus d’estudi són habituals en països capdavanters en la gestió tributària, com el Regne Unit, els EUA, Suècia o Austràlia. Es concep com un element essencial a l’hora de dissenyar estratègies i polítiques adequades per gestionar i minimitzar els incompliments tributaris. També és una eina per lluitar contra el frau fiscal.
L’objectiu de l’estudi era doble: definir un mètode reproduïble perquè l’ATC pogués calcular la bretxa fiscal de manera periòdica, i validar-lo empíricament amb les dades de 2014.
En aquest sentit, l’estudi se centra en l’anàlisi dels quatre principals impostos que gestionava l’ATC el 2014, i que suposaven el 90% de la recaptació: Patrimoni (IP), Successions i Donacions (ISD), Transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD) i sobre les estades en establiments turístics (IEET).
Els càlculs s’han realitzat estimant el que s’anomena bretxa fiscal bruta (BFB), és a dir, abans de les comprovacions i/o les inspeccions que realitza l’Agència Tributària de Catalunya.
Patrimoni, la bretxa més gran
La diferència més gran entre la recaptació real i la potencial es dona en l’impost sobre el Patrimoni (44,34%) i en el de Successions i Donacions (41,26%).
En el cas de l’IP, els 340 milions d’euros de la bretxa fiscal s’expliquen per la infradeclaració (97,28%). Concretament, aquesta infradeclaració és deguda en primer lloc als actius financers localitzats a l’estranger i no declarats (57,98%); en segon lloc, a l’aplicació incorrecta de l’exempció corresponent a les participacions en empreses familiars (37,09%); en tercer lloc, a les joies, objectes d’art, antiguitats i vehicles incorrectament declarats (4,76%) i, finalment, altres (0,17%).
En el cas de l’ISD, dels 277,9 milions d’euros de bretxa fiscal, 265,4 milions corresponen a Successions i 12,5 milions a Donacions. També en aquest cas, el gruix del tax gap es concentra en la infradeclaració, principalment de Successions (81,13%), especialment en els bens localitzats i no declarats a l’estranger (46,04%).
Pel que fa a l’ITPAJD, tot i ser l’impost que més recursos va aportar a les arques de l’administració, amb 1.321 milions d’euros l’any 2014 (61% del total), té la bretxa fiscal més reduïda (10,43%).
Finalment, l’estudi constata que l’Impost sobre estades en establiments turístics és, amb diferència, el que menys recaptació real aporta (un 2% del total), i que la bretxa fiscal (29,19%) es concentra sobretot en els habitatges d’ús turístic (76,61%), seguit dels hotels (12,27%) i d’altres establiments (9,57%).
